|
Jardí vora el mar, Mercè
Rodoreda
|
Mercè Rodoreda: vida i obra
1908:
naixement a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, filla d’Andreu Rodoreda i
Montserrat Gurguí. Els pares són aficionats al teatre.
1909: Joan
Gurguí, germà de Montserrat, marxa a l’Argentina.
1915-17: estudis
primaris.
1919: retorn
del tiet, mitificat per carta.
1921: mor
l’avi, Pere Gurguí, que li inculca la passió per la lectura i per les flors.
L’arribada del tiet imposa austeritat i ordre convencional a la família.
1922-1924: malaltia de xarampió
de Salvador. Repòs a Viladrau.
1928: matrimoni als 20 anys amb
Joan Gurguí, 14 anys més gran, que ella no accepta.
1929: neix el seu fill Jordi.
Rodoreda comença a escriure.
1930: Títol de batxiller al Liceu
Dalmau amb matrícula d’honor. Ingrés a la Universitat.
1932: Sóc una dona honrada? (N). Escriu contes per a diaris. Llegeix
Verdaguer, Ruyra, Carner, Shakespeare, Zola...
1933-34: publica entrevistes i
cròniques a la revista Clarisme,
dirigida per Delfí Dalmau.
1934: Del que hom no pot fugir (N), Un
dia en la vida d’un home (N). Coneix Puig i Ferreter, Andreu Nin (traductor
de Dostoiesvski i Tolstoi), Francesc Trabal, Joan Oliver i Joan Prat (Armand
Obiols).
1935-39: escriu contes
infantils a La Publicitat.
1936: Crim (N). Esclat de la guerra civil. Intensifica el compromís amb
la societat. Creació de “El club dels novel·listes”, que agrupa Xavier
Benguerel, Pere Calders, Mercè Rodoreda... Temps després s’amplia i esdevé
l’Agrupació d’Escriptors Catalans.
1937: treballa com a
correctora de català al Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Aloma guanya el premi Crexells. Andreu
Nin, amb qui té una relació, mor assassinat. Se separa de Joan Gurguí.
1938: es publica Aloma (N). Rebutja les novel·les
anteriors. Representant del PEN Club català al congrés de Praga.
1939: emprèn l’exili el 23 de
gener deixant el fill amb l’àvia pensant de retornar aviat. De Perpinyà a
Toulouse i a un castell del XVIII a Roissy-en-Brie, prop de París. Conviu amb
Anna Murià, C.A.Jordana, Francesc Trabal, Pere Calders, Xavier Benguerel,
Agustí Bartra i Armand Obiols (pseudònim de Joan Prat), amb qui inicia una
relació. Esclata la 2a Guerra Mundial i molts intel·lectuals marxen a Amèrica
(Bartra, Calders...).
1940-44: fugida de París per
l’entrada dels alemanys.
1944: s’instal·la a Limoges,
després a Bordeus i el 1946 acaba a París. Cus per a uns magatzems i escriu
contes i poesies. També pinta, influïda per Paul Kle, Joan Miró i Vassily
Kandinsky.
1947-53: té problemes de salut. Una
paràlisi al braç li impedeix dedicar-se a la literatura de creació llarga.
Busca la poesia.
1951: s’inicia en la pintura,
intentant imitar Picasso, Klee, Kandinsky, Miró...
1954: trasllat a Ginebra, on
Obiols treballa de traductor per a la UNESCO.
1958: publica Vint-i-dos contes (C).
1959: presenta Una mica d’història (futura Jardí vora el mar) al premi Joanot
Martorell. Comença a escriure Colometa
(futura La plaça del Diamant). Mor
Carles Riba.
1960: inicia la relació epistolar
amb Joan Sales. Consolidació de la dictadura i obertura al turisme. Publicació
de La pell de brau (Espriu), Vacances pagades (Pere Quart) i Da nuces pueris (Gabriel Ferrater).
1961: envia La mort i la primavera al premi Sant Jordi, però no té èxit. Mor Josep Maria de Sagarra.
1962: es publica La plaça del Diamant (N).
1965: es comencen a traduir les
seves novel·les a l’estranger.
1966: es publica El carrer de les Camèlies (N).
1967: es publica Jardí vora el mar (N) i La meva Cristina i altres contes (C).
Escriu Mirall Trencat.
1969: es publica la nova versió
d’Aloma (N).
1971: Obiols mor a Viena.
1972: comença la seva estada a
Romanyà de la Selva.
1974: es publica Mirall Trencat (N). Reconeixement
públic, reedicions, traduccions...
1976: es publica Semblava de seda i altres contes (C).
1980: premi d’Honor de les Lletres
Catalanes. Publica Viatges i flors
(C) i Quanta, quanta guerra (N).
1982: versió cinematogràfica de La plaça del Diamant, de Francesc
Betriu.
1983: mor a Barcelona. És
enterrat a Arenys.
1986: publicació pòstuma de La mort i la primavera (N).
Evolució de la novel·lística de Rodoreda
1938:
- Aloma: història d’amor frustrada
entre una jove i un home madur, que tenen un fill; trama sentimental de
regust amarg; conflicte entre home (covard) i dona (forta, d’aparença
fràgil); pors de l’adolescència; tristesa; descoberta de l’amor amb dolor;
narrador omniscient; temps al·ludit per les estacions i les flors;
projecció dels pensaments; prosa poètica
1958:
- Vint-i-dos contes (C):
protagonistes femenines madures; triangles amorosos fracassats;
preocupació pel pas del temps; punts de vista diversos; expressió
col·loquial i propera
1962:
- La plaça del Diamant (N): l’obra
més famosa; narra la història de la vida d’una noia ingènua, instintiva,
del matrimoni a la maternitat i la maduresa, passant per la guerra, la soledat,
l’angoixa i la fam; llarg monòleg interior; llengua viva, oral,
espontània; procés personal (pèrdua i recuperació de la personalitat)
lligat al col·lectiu (lluita per la democràcia); itinerari vital circular;
simbologia
1966:
- El carrer de les Camèlies (N):
narració de la trajectòria erràtica d’una “recollida”, angoixa per la
recerca dels seus orígens; incapacitat d’establir relacions sentimentals;
itinerari vital circular
1967:
- Jardí vora el mar (N)
- La meva Cristina i altres contes
(C): dificultats derivades de la comunicació; el rerefons del comportament
humà; dualitat realitat/somni; evocació, lirisme, fantasia; anàlisi
introspectiva
1974:
- Mirall Trencat (N): síntesi mestra
del model realista i dels mètodes psicologistes nous; reflexió sobre el pas
del temps a través d’una nissaga familiar; marc cronològic rigorós i
precís; conviu narrador omniscient i monòleg interior; conviu descripció
minuciosa i el·lipsi; univers de detalls i de temes vinculats als objectes
1978:
- Semblava de seda i altres contes (C): predomina la línia
imaginativa.
1980:
- Viatges i flors (C): prosa poètica.
- Quanta, quanta guerra (N): novel·la de viatge d’un jove per un
entorn rural en guerra; l’aprenentatge de la vida; cant a la solidaritat;
estructura circular (retorna a casa)
1986:
- La mort i la primavera (N): al·legoria onírica, visionària, de
la vida humana situada en un món natural versemblant, un poble que fa de
la Mort el centre de la vida
Trets generals de la seva obra
-
Ritme lent de producció, revisió rigorosa
-
El pes de l’autobiografia:
o Infantesa
solitària, sobreprotegida
o L’espai
idíl·lic de la infantesa: el jardí familiar del casal Gurguí, les flors...
o El
moment trasbalsador i dolorós de l’adolescència
o L’avi:
fascinació per les flors, gust per la lectura, catalanisme...
-
El cultiu de la novel·la psicològica, centrada en
l’anàlisi del comportament de la dona (Narcís Oller, Carles Soldevila, Miquel
Llor, Gustave Flaubert, Leon Tolstoi, Clarín, Virgínia Woolf... Les
protagonistes viuen atmosferes d’asfíxia, fracassos matrimonials, experiències
extraconjugals amargues...
-
El monòleg interior modern: James Joyce (Ulisses, 1932), Marcel Proust (A la recerca del temps perdut,
1908-1922)
-
La producció de Rodoreda és resultat d’un procés vital:
adolescència (Aloma), joventut (La plaça del Diamant), maduresa,
envelliment i mort (Mirall trencat).
Trets generals de Jardí vora el
mar
-
Argument:
triangle d’amor entre Rosamaria, Eugeni (l’amor autèntic, el noi humil) i
Francesc (l’amor fals, el noi ric).
-
Punt
de vista: narrador-observador (behaviorisme); monòleg masculí; personatge
secundari sense nom, no omniscient; narració plena de buits, interrogants, etc:
o
“a mi
sempre m’ha agradat molt saber les coses que els passen a la gent” (p9)
o
“la
Quima em va dir que...”(p11)
o
“tot
el poble anava ple de la història de la Miranda, i eren molt criticats...”
(p39)
-
Temps:
o
Dualitat
entre el temps actual i el passat (història d’amor tràgic):
§
de
tot això fa tant de temps” (p9)
o
Durada:
§
“sis
estius i un hivern dolent” (p10)
§
“vaig
passar un hivern de mil dimonis” (p48)
o
Dualitat
dia/nit:
§
“una
nit de molta lluna es va banyar” (p13)
§
“algú
passejava pel jardí a altes hores de la nit” (p12)
§
“va
ser una nit de bogeria” (p23)
-
Marc
històric: absència de marc històric (anys 20/30 a Catalunya?)
-
Espai:
o
Manca
d’espai real (poble de costa prop de Barcelona?)
o
Barcelona:
Sant Gervasi
o
Jardí:
dos jardins
§
“la
torre i les terres d’aquí al costat eren un camp d’herba i sargantanes! (p11)
§
“sempre
m’ha agradat passejar pel jardí a la nit, per sentir-lo respirar” (p12)
o
El
mar:
§
“a la
una de la nit una colla es va anar a banyar i a riure” (p21)
-
Personatges
o
Grup A
§
Els
propietaris
·
Antics:
o
La
senyora Pepa: “amb un geni com un dimoni i vell com l’anar a peu” (p15)
o
El
senyor Rovira: “un tros de pa” (p15)
·
Actuals:
o
La
senyoreta Rosamaria: “tenia una cosa que no sé explicar,... coses de
delicadesa” (p14)
o
El
senyoret Francesc
§
Personatges
rics, moderns, cosmopolites, extravagants, capriciosos:
·
Feliu
Roca: pintor
·
Eulàlia:
amiga, pintora aficionada, “aire recollit” (p13)
·
Sebastià:
marit d’Eulàlia, caçador, “era el més divertit” (p37)
·
Maragda:
modista, exmestressa de la sta. Rosamaria
·
La
propietària d’una casa de modes de luxe
·
Una
família francesa
§
Els
veïns:
·
L’indiano
Bellom: “de mitjana edat, molt ben vestit” (p24), vidu, “de jovenet havia anat
a Amèrica a fer diners” (p25), “deien que era un bon home” (p27)
·
La
filla Maribel: casa amb l’Eugeni, “té vint anys i és l’estampa de la seva mare”
(p27)
·
L’Eugeni:
·
Toni:
professor d’equitació, “un home petit” (p50), “de jove havia guanyat carreres”
(p50)
o
Grup
B
§
El
servei: minyones, cuiners, jardiners, mossos de cavalls...; mirada irònica,
pragmàtica, realista, antisentimental...; llenguatge col·loquial:
·
El
“jo”: jardiners, narrador, “un jardiner sigui una persona una mica diferent de
les altres, i això ens ve de tractar amb les flors” (p14), “tota la vida
servint en aquella casa” (p28)
·
Cecília:
la dona del jardiner, morta, “duia vestits de color lila” (p29)
·
Quima:
cuinera
·
Miranda:
cambrera, brasilera, “duia un vestit negre”, “cos prim com una serp” (p13)
·
Mariona:
cambrera: noia de poble, “que jo
coneixia de vista” (p12)
·
Mingo:
paleta, pretendent de Mariona
-
Temes
o
El
fracàs de l’amor en totes les seves formes, la impossibilitat de l’amor per la
infidelitat i la mort (el suïcidi), que duen a la infelicitat:
§
“la
sta. R. havia perdut la criatura “ (p26)
§
“jo
no he tingut mai fills... i n’estic més aviat content. Ja hi ha prou
desgraciats al món” (p27)
§
“se’n
va anar tot sol, dos mesos, per aquests mons de Déu. Com si estiguessin
separats” (35)
§
“s’havien
casat molt enamorats, però, allò que passa, amb els anys es van anar cansant”
(p35)
o
La
diferència social:
§
“a mi
em divertien tants anants i venints, però m’estropellaven una mica el jardí”
(p16)
§
“els
invitats deien això ho vull i això ho deixo” (p21)
§
“cadascú
al seu lloc” (p40)
o
El
sexisme: “els senyors anaven per una banda i les senyoretes per l’altra” (p17)
o
El
record feliç del món de la infantesa i l’adolescència, el “locus amoenus”:
§
Relacionat
amb el jardí (sinònim de paradís)
§
Contrast
entre el jardí petit i domèstic dels pares d’Eugeni i el gran i aristocràtic de
can Brusi
§
“no
està gaire bé viure fora de cas...” )p43)
o
El
rebuig de la maternitat, la falta d’il·lusió pels fills
o
El
món artístic vinculat a la pintura
o
La
visió materialista del món
o
L’autobiografia:
§
L’amor
pel conreu floral
§
El
personatge bondadós del jardiner: gran, vidu, amant de les flors
§
El
jardí de Sant Gervasi
§
“Ella
tenia setze anys, quan la vaig conèixer, i jo anava pels trenta-cinc” (p31)
o
La
mortificació gratuïta dels altres
o
La
necessitat de l’humor com a forma d’evasió (personatges grotescos, tractament
irònic, ridiculització dels costums dels rics...)
o
L’erotisme,
el sexe i la puresa
-
Estil
o
Evita
la paraula convencional i descriu la realitat sense anomenar-la, suggerint,
triant formes subjectives:
§
“-...
espero que passi alguna cosa. / -Quina cosa? / Vaig tossir sense voler i elles
van callar i van anar-se’n” (p21)
§
“la
torre del senyor Bellom, tan nova, tan blanca, ... amb el jardí despullat
d’arbres, va esguerrar alguna cosa i és difícil dir ben bé el què” (p28)
§
“Ella
no era una dona. No es pot explicar. Era una tendresa” (p31)
§
“la
senyoreta, quan va saber del cert que estava d’aquella manera, va dir que no”
(p35)
§
“-Ja
deu saber que el meu marit... /- Li voldríem demanar que vostè... que és com de
la família... En Francesc fa dies que es va molestar...” (p40)
o
Registre
col·loquial: “una cosa que jo, com que sóc jardiner, no sé si sabré explicar”
(p14)
o
Comparacions
o
Modismes,
frases fetes, etc.
-
Els
símbols
o
El
jardí: el paradís, la puresa, la innocència
o
Les
flors: la infància i la felicitat
o
Els
arbres:
§
Eucaliptus:
el vell treballador, l’estoicisme
§
El
passeig de til·lers i les moreres
o
El
mar:
§
“aquesta
estesa de blau” (p9)
§
“aquesta
bèstia blava” (p9)
§
“estava
com un redéu de boig” (p18)
o
La
lluna:
§
“sense
la lluna no l’hauria coneguda” (p13)
o
El
mirador:
§
“guaitant
l’anar i venir de les onades” (p10)
o
El
gat: l’edat adulta, tendències malèfiques i benèfiques indeterminades.
o
L’ocell:
§
L’Eugeni:
“un ocell desesperat” (p10)
§
La
Cecília: “se’m va morir als braços com un ocell” (p30)
o
La
pluja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada