Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura del segle XIX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura del segle XIX. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de març del 2016

Apunts de literatura catalana: La narració costumista i realista

DEL QUATRE DE COSTUMS A LA NOVEL·LA REALISTA-NATURALISTA

El quadre de costums
·         Intenció: recrear de forma literària allò que pot desaparèixer i que forma part 
de la manera de ser d’una col·lectivitat (connexió amb el Romanticisme).
·         Aproximació a la realitat d’un temps, valor documental.
·         Prosa publicada a la premsa.
·    Dues modalitats:
o   Costumisme urbà: descobriment i incorporació de la realitat contemporània, 
intenció crítica .
o   Costumisme rural: visió nostàlgica, idíl·lica, conservadora, de la vida al camp.
·         Costumisme català: sovint es barregen les dues modalitats perquè té un to subjectiu.

·         Robert Robert (1830-1873):
o   Polític d’idees liberals i republicanes.
o   Espai urbà.
o   Enfocament nostàlgic .
o   Intenció crítica de denúncia dels comportaments arbitraris o deshonestos.
o   Perspectiva irònica, humorística o satírica.
·         Emili Vilanova (1840-1905):
o   El millor escriptor d’articles i quadres de costums.
o   Retrat de molts tipus humans populars característics de finals del XIX.
o   Gran observador, visió nostàlgica, poètica, humorística, amb tocs de crítica social.
o   Riquesa lingüística.

La novel·la romàntica
·         Tres tipologies:
o   El drama amorós:
§  Goethe, Werther (1774): el suïcidi per la impossibilitat de l’amor
o   La novel·la històrica:
§  L’escocès Walter Scott (Ivanhoe, 1819)
§  L’anglesa Charlotte Brontë (Jane Eyre, 1847)
§  Els francesos Victor Hugo (Nostra Senyora de París, 1831) i
 Alexandre Dumas pare (Els tres mosqueters, 1844).
§  Ambients medievals, temps antics...
o   La novel·la de fulletó:
§  Alexandre Dumas fill (La dama de les camèlies, 1848) i Eugène Sue.
§  Molt popular, publicada per capítols.
§  Sentimentalisme i dramatisme de la vida i les relacions amoroses dels personatges.
·          A Catalunya es tradueix ràpidament al castellà.

Charlotte Brönte
Alexandre Dumas, pare
Victor Hugo

Situació de la novel·la en llengua catalana
·         Antoni de Bofarull (1821-1892), L’orfeneta de Menargues (1862):
o   La primera novel·la històrica en català.
o   Ingredients de novel·la històrica i de fulletó.
o   Apareix en un moment molt difícil, sense suport editorial ni una llengua literària fixada.
·         Martí Genís i Aguilar (1847-1932), Julita (1869):
o   Amic i company de Verdaguer.
o   Romanticisme idealista, visió subjectiva del paisatge, aparició del somni, 
amor espiritualitzat.

La novel·la realista i naturalista

·         El realisme:
o   Stendhal (1783-1842) diu que la novel·la ha de reflectir fidelment la realitat.
o   Flaubert, Madame Bovary (1857):
§  Món contemporani.
§  Tema recurrent: l’adulteri d’una dona burgesa.
§  Els personatges estan influïts pel medi i la situació històrica i social.
§  Protagonisme a la burgesia i la classe mitjana.
§  Objectivitat narrativa: narrador impassible, no moralitzant.
§  Domini absolut del llenguatge.
§  Crítica a la burgesia establerta i dominant.
o   Émile Zola, Germinal (1885):
§  Novel·la naturalista.
§  Segueix el mètode científic i el positivisme determinista (l’ésser humà 
està condicionat per la influència del medi ambient i l’herència biològica):
§  Protagonisme a les classes treballadores.
§  Denúncia de la situació laboral penosa dels treballadors de les mines.



NARCÍS OLLER

Un narrador en sintonia amb el seu temps

·         Narcís Oller (1846-1930) és el novel·lista català més destacat del segle XIX, educat 
en un ambient culte i il·lustrat.
·         Estudia Dret a Barcelona i alterna l’exercici de la carrera amb la dedicació a la narrativa.
·         Escriu en català a partir de 1877, aconsellat pels crítics Yxart i Sardà, introductors 
del naturalisme.
·         Té una tendència romàntica que es desvia de l’objectivitat cap al sentimentalisme 
i el moralisme.

Un projecte narratiu ambiciós

·         Aconsegueix premis de prosa als Jocs Florals (que aleshores ja no eren només de poesia) 
de 1879 i 1880.
·         La papallona (1882):
o   Gran èxit, traducció al francès amb pròleg de Zola.
o   Barreja d’elements costumistes i naturalistes, amb tractament moralitzant.


L’Escanyapobres

·         L’Escanyapobres (1884):
o   Una de les seves millors obres, de gran qualitat literària.
o   Desenvolupa el tema de la passió pels diners, que condueix el protagonista 
a una mort tràgica.
o   Retrata l’impacte de la industrialització en el camp català.
o   Objectivitat realista.

Vilaniu i La febre d’or

·         Totes dues narren les tensions socials i històriques en un àmbit provincià.
·         La febre d’or (1890-1892):
o   La novel·la més ambiciosa i extensa d’Oller.
o   Tema: l’enriquiment d’una família humil, gràcies a la febre borsària; 
l’ascens de la menestralia a la burgesia.
o   L’època de la febre d’or és de 1880 1 1882.
o   Afany documental, retrat precís de la societat burgesa.


 La bogeria

·         La bogeria (1899):
o   Intent d’aplicar els postulats naturalistes, estudi psicològic de la demència.
o   Originalitat: narrador-testimoni.
o   Fatalisme derivat del determinisme científic.

Pilar Prim

·         Pilar Prim (1906):
o   Novel·la psicològica amb tècniques modernistes.
o   Narra les dificultats d’una viuda a l’hora de refer la vida sentimental a causa 
dels prejudicis morals i socials.
o   Molt bones descripcions, properes al modernisme.



Els contes

·         Provatures de cara a les novel·les.





Apunts de literatura catalana: La poesia de la Renaixença


LA POESIA CATALANA ENTRE EL ROMANTICISME I LA RENAIXENÇA

La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau
·         Bonaventura Carles Aribau (1798-1862):
o   Escriptor, economista i polític liberal il·lustrat.
o   Fundador i redactor de El Europeo, plataforma romàntica.
o   Publica “La Pàtria” a El Vapor el 1833.
Edició de L'Oda a la Pàtria del 1880
 ·         “La Pàtria”:
o   Text fonamental de la Renaixença, manifest poètic: recull les inquietuds
 i projectes de la societat catalana del segle XIX.
o   Té un estil propi i una certa dignitat lingüística, sense gaires castellanismes.
o   Forma elegant i solemne: 6 octaves o cobles d’art major (ABBA ACCA) 
amb 8 versos alexandrins.
o   To reivindicatiu:
§  Sentiment d’enyorança de la terra natal, del seu paisatge, tria de la muntanya 
com a símbol de la pàtria.
§  Identificació de la llengua amb la pàtria: vol recuperar la llengua pròpia 
de qualitat, que és la de la poesia medieval.
§  Exaltació del passat.
o   Actitud íntima i sincera, romàntica


De la nostàlgia de la pàtria i de la llengua a l’activisme literari
·         Joaquim Rubió i Ors (1818-1899):
o   Activista de la llengua i de la poesia.
o   Lo Gaiter del Llobregat (1841):
§  Títol de la seva obra poètica i també pseudònim
§  Voluntat d’acció a favor de la Renaixença: necessitat d’una literatura pròpia
·         Antoni de Bofarull (1821-1892):
o   Autor d’obres d’història, gramàtica i teatre.
o   Amb d’altres intel·lectuals, aconsegueix restablir els Jocs Florals.
o   Los Trobadors Nous (1858): antologia de poetes del moment, de to entusiasta i folklòric.
o   L’orfeneta de Menargues (1862): la primera novel·la històrica en català.
·         Víctor Balaguer (1824-1901):
o   Polític liberal, periodista, dramaturg i escriptor romàntic.
o   Impulsor, amb Bofarull, dels Jocs Florals.
o   Los Trobadors Moderns (1859): antologia poètica; reivindicació del català.
·         Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) i Marià Aguiló (1825-1897): 
          Important tasca de recollida, catalogació i estudi de la poesia popular




JACINT VERDAGUER I LA CONSOLIDACIÓ POÈTICA DE LA RENAIXENÇA

La formació d’un poeta de la Renaixença

·         (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) Fill d’una família humil de la plana de Vic.
·         Ingressa de jove al seminari per cursar-hi la carrera eclesiàstica 
→ Aprèn els models literaris cultes.
·         Aviat comença a escriure poemes: Milà i Fontanals i Marià Aguiló 
li reconeixen la riquesa lingüística
·         Recull el llegat lingüístic tant de la tradició oral com literària.
·         Als vint anys participa per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona.

  
Poeta i sacerdot. El poeta reconegut i admirat: l’èxit literari i social

·         1870: és ordenat sacerdot i destinat a una parròquia rural. Al cap d’uns anys contreu 
una anèmia i els metges li recomanen l’aire del mar. De 1874 a 1876, Verdaguer és capellà 
de vaixells transatlàntics.
·         1876: enllesteix el poema L’Atlàntida, premiat als Jocs Florals de 1877. 
Inici de la seva popularitat i del seu prestigi com a poeta.
·         L’Atlàntida:
o   Poema èpic de joventut sobre el mite del famós continent desaparegut
o   Vers llarg alexandrí: to narratiu + elements lírics
o   Contrast entre el món meravellós del passat i la realitat desolada del present
o   Llengua sòlida, de gran qualitat, tot i que massa retòrica i artificiosa
·         A partir d’aquest moment, exerceix com a capellà privat de la família 
dels marquesos de Comillas, a Barcelona, que li fan de mecenes.
·         Escriu d’altres tipus de text:
o   Viatja molt i escriu les seves impressions en textos en prosa.
o   Poesies religioses, propagandístiques del dogma cristià.
o   Poesia lírica o mística, sobre temes de la Bíblia i de vides de sants.


Canigó (1886)

·         Poema èpic que fa una interpretació cristiana dels orígens nacionals de Catalunya 
en l’època medieval.
·         Dotze cants i un epíleg elegíac (Els dos campanars).


·         Obra mestra:
o   Obra entenedora, diversa i madura, de gran qualitat literària, amb una llengua molt rica.
o   Obra molt extensa i complexa, de plantejament al·legòric: 
la victòria de la religió cristiana sobre el món fantàstic i encisador de les fades.
o   Argument: el jove Gentil, seduït per la fada Flordeneu, abandona 
els seus deures militars; posteriorment, el seu oncle Guifré, derrotat en la batalla, 
l’estimba en un accés d’ira; penedit, Guifré promet construir un monestir 
com a expiació del seu pecat.

o   Temes:
§  Patriòtic: els soldats catalans lluiten per deslliurar la pàtria dels sarraïns.
§  Llegendari: les fades del Canigó.
§  Amorós: Gentil i Flordeneu són protagonistes d’un idil·li màgic.
§  Paisatgístic: descripcions del Pirineu.
§  Religiós: els religiosos fan fora les fades paganes.
o   Incorpora molts ingredients diversos, té gran varietat de registres:
§  Ritme narratiu de la cançó de gesta i el romanç.
§  Encant musical de la cançó popular.
§  Moments teatralitzats.
§  Solemnitat de l’oda i l’elegia.

Crisi i enfrontament amb la societat

·         El 1888 publica dos llibres significatius:
o   Pàtria: poesia sobre la història i el paisatge català, convertit en mite.
o   Dietari d’un pelegrí a Terra Santa: Prosa poètica i periodística alhora.
·         Experimenta una voluntat de purificació → Radicalitza les seves activitats com a sacerdot, 
exercint la caritat i practicant exorcismes:
o   Té problemes amb el marquès de Comillas i les autoritats eclesiàstiques
o   És expulsat de Barcelona i confinat en un santuari, però es revolta i torna a la ciutat.
o   És suspès a divinis, és a dir, se li prohibeix d’exercir com a capellà.
o   Escriu En defensa pròpia (1895-7) i Flors del calvari (1895), on es defensa dels atacs 
i rep mostra el seu drama personal, respectivament.

El ressò de Verdaguer entre els modernistes

·         En els darrers temps s’aproxima al Modernisme en els poemes en prosa.

·         Mor el 1902 i aplega molta gent en el seu enterrament.