Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Text directiu o instructiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Text directiu o instructiu. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de juliol del 2011

El text instructiu o directiu


El text directiu o instructiu

El text directiu o instructiu ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie d'accions i ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les. Ens dóna coneixements i instruccions que podem aplicar de manera metòdica per fer alguna cosa.


Sovint tenim a les mans textos d’aquesta mena: una recepta de cuina, per exemple, ens dóna instruccions i consells precisos per elaborar un plat; entre els papers que hi dins d’una caixa que contingui un vídeo, el primer que busquem és el que conté les instruccions per fer funcionar l’aparell correctament; un moble per muntar que hem comprat en una gran superfície va acompanyat d’instruccions que expliquen com s’ha de muntar; els medicaments sempre van acompanyats d’un prospecte que inclou les instruccions precises per a la seva correcta administració.


Primer, acostuma a presentar la finalitat que persegueix i després, exposa un seguit d'instruccions. Aquestes segueixen l'estructura següent: marca d'ordre -acció que s'ha de fer- com s'ha de fer. Les marques d'ordre serveixen per indicar el pas d'una instrucció a la següent i poden ser substituïdes per recursos tipogràfics (punt, guió ...).

Els textos directius acostumen a ser esquemàtics i concisos, és per això que presenten una acumulació de verbs, és a dir d’accions que cal dur a terme, una darrere l’altra, per aconseguir l’objectiu que hom proposa; és per això que alguns instruccions han de fer-se en un ordre determinat perquè siguin efectives. Igualment hom pot observar, amb certa freqüència, en aquesta mena de textos, una juxtaposició de frases. L'esquematisme consisteix a presentar uns continguts destacant-ne les línies principals, mitjançant les paraules imprescindibles i la disposició gràfica dels textos. La concisió consisteix a expressar només allò que és estrictament necessari per a la comprensió dels continguts. Sol repercutir en l'absència de comentaris i digressions i en l'absència de caracteritzadors.

La forma verbal bàsica per expressar les instruccions és l'imperatiu. Però també hi ha altres possibilitats, segons els diferents graus de formalitat entre l'emissor i el receptor, la intenció que es persegueix o la situació. Aquestes altres possibilitats d'expressar instruccions són, principalment, la persona i el nombre de la forma verbal que s'empre, la utilització de diferents temps verbals i l'ús de verbs específics per a expressar la instrucció (caldre, haver de, etc.). L'ús combinat d'aquests recursos gramaticals permet d'intensificar o suavitzar la sensació d'imposició o d'ordre de les instruccions.

Per expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis i locucions adverbials de manera, adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions introduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat, indiquen manera i gerundis.
Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom, oracions introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que, per tal que, etc.), per (o locucions finals com a fi de, per tal de, etc.) + infinitiu i verbs que, per la seva significació, indiquen finalitat: perseguir, proposar-se, pretendre...
Per indicar instruments podem fer servir: per mitjà de, mitjançant, amb...
Els missatges s'elaboren sempre amb un codi, que és el conjunt de signes o senyals de significat convencional i les regles per a la seua utilització. A més del codi lingüístic, n'hi ha d'altres que se serveixen de dibuixos, imatges, gràfics, etc.

El que hom no espera de trobar és un text instructiu que doni coneixements precisos per fer coses senzillíssimes, coses que fem cada dia d’una manera absolutament mecànica.

Aquests textos tenen una gran eficàcia des del punt de vista literari, precisament perquè ningú no se’ls espera. A l’hora de confeccionar-los, cal posar en marxa un recurs que, en literatura, s’anomena tècnica del distanciament. Aquesta tècnica consisteix a imaginar que qui llegirà el text està lluny, molt lluny, d’allò que se li explicarà, com si fos un ésser que ha acabat d’arribar d’un altre planeta a qui cal explicar-li-ho tot.



Exemple de text directiu

INSTRUCCIONS PER PUJAR UNA ESCALA

Les escales s’han de pujar de cara, perquè cap enrere o de costat resulten particularment incòmodes. L’actitud natural consisteix a mantenir-se dret, els braços penjant sense esforç, el cap dret encara que no tant que els ulls deixin de veure els graons immediatament per sobre d’aquell que es trepitja, i respirant lentament i regularment.
Per pujar una escala es comença per aixecar aquesta part del cos situada a la dreta a baix, embolicada gairebé sempre amb cuir o camussa i que, llevat d’excepcions, cap exactament al graó. Posada al primer graó aquesta part, que per abreujar anomenarem peu, es recull la part equivalent de l’esquerra (també anomenada peu), però que no s’ha de confondre amb el peu esmentat abans), i portant-la a l’alçada del peu, se l’ha de fer seguir fins a col·locar-la al segon graó, amb la qual cosa en aquest descansarà el peu, i al primer hi descansarà el peu. (Els primers graons són sempre els més difícils, fins que s’adquireix la coordinació necessària: La coincidència de nom entre el peu i el peu fa difícil l’explicació. Cal tenir en compte especialment de no aixecar alhora el peu i el peu).

Julio Cortàzar, Historias de cronopios y de famas (traducció)

Tipus de text

Tipus de text
El text, com a producte final, hauria de donar resposta a les diferents fases de producció. Per això, segons el tipus de text que vulguem escriure, és convenient seguir unes pautes com les que es donen a continuació.

a) Descriptiu
-Quin és el tema?
-Quins són els detalls, les qualitats, els aspectes més rellevants?
-Com s’ordenaran?

b) Narratiu
-On i quan se situa l’acció?
-Qui o què és el protagonista? Com és?
-Quins personatges hi intervenen? Com es descriuen?
-Quin és l'argument?

c) Explicatiu
-Quina és la idea principal?
-Quines parts té l'exposició?
-Hi ha dades per comentar?
-Com s'ordenaran? Per què?

d) Instructiu
-Què volem que faci el lector?
-Quantes etapes hi ha en l'acció?
-Com s'han d'ordenar?

e) Argumentatiu
-Quina és la tesi del text?
-Quins són els arguments?
-Es poden aportar exemples a cada un?
-Es poden ordenar per ordre d'importància? A més de les orientacions anteriors, hi ha textos escrits que presenten estructures tancades.







TIPUS DE TEXT
FINALITAT i CARACTERÍSTIQUES
DESCRIPTIU
Descriure: informar sobre l’estat de les coses. Com és?
Coherència: informació jerarquitzada (de més general a més concreta).
Cohesió:  importància de l’adjectivació, frases atributives i temps duratiu, juxtaposició i coordinació, adverbis de lloc i manera, connectors naturals.
NARRATIU
Narrar: contar fets i accions. Què fa? Què passa?
Coherència: desenvolupament temporal, estructura: plantejament, nus i desenllaç.
Cohesió: connectors temporals i causals, verbs amb valor perfectiu.
EXPLICATIU
Explicar: fer entendre una cosa. Per què?
Coherència: recursos que afavoreixen el didactisme: resums i ampliacions, exemples, recursos gràfics, etc.; estructura: introducció, desenvolupament, conclusió.
Cohesió: connectors lògics, recursos d’objectivitat: adjectius especificatius no valoratius, predomini de l’aspecte atemporal en les formes verbals (present d’indicatiu).
ARGUMENTATIU
Argumentar: convéncer d’alguna cosa
Coherència: estructura: introducció, desenvolupament (arguments), conclusió (tesi).
Cohesió: verbs relacionats amb causalitat i conseqüència, citacions, cometes i cursives, connectors d’ordre, causa i conseqüència, recursos retòrics de persuasió.
INSTRUCTIU
Donar instruccions: ordenar o aconsellar alguna cosa.
Coherència: estructura enumerativa o dividida en fases d’un procés.
Cohesió: imperatiu o altres formes verbals d’instrucció (futur, condicional, perífrasis d’obligació).
PREDICTIU
Informar sobre una situació futura, estudiant l’actual, per tal de fer-ne una preparació adequada.
Coherència: text breu, planificat del present al futur.
Cohesió: futur, neces condicionals, expressions de probabilitat
CONVERSACIONAL
Conversar: interactuar socialment dos o més interlocutors.
Coherència: estructura basada en l’intercanvi dialògic, és a dir, en la successió dels torns de paraula entre els diferents interlocutors.
Cohesió: trets típics de l’oralitat: elements díctics, codis no verbals, varietat entonativa, connectors conversacionals, fórmules discursives, frases inacabades, construccions agramaticals, repeticions, lèxic imprecís.
RETÒRIC
Finalitat estètica o lúdica: atraure l’atenció del receptor produint-li sensacions diverses (atracció, divertiment, bellesa...).
Coherència: transgressió lingüística basada en figures retòriques semàntiques (hipèrbole, sinestèsia, metàfora, etc.), jocs de paraules (doble sentit, polisèmia, etc.).
Cohesió: transgressió basada en figures retòriques sintàctiques (polisíndeton, hipérbaton, etc.), presència de macroestructures  (estrofes, poema objecte, olfactiu, visual o sonor).