El text predictiu
El text predictiu ens informa sobre una situació futura, en base a una situació i uns condicionaments actuals, per tal de fer-ne una preparació adequada.
Aquest caràcter predictiu,antigament, l'assumien els oracles )en el món clàssic pagà) i els profetes (que, dins del marc de la cultura jueva, anunciaven fets sobrenaturals i, sobretot, la vinguda al món de Jesucrist). Actualment, podem atorgar aquest caràcter predictiu a textos que sovint surten en diaris i revistes i que volen preveure el futur de les persones segons el seu signe zodiacal, per exemple els horòscops.
D'altres textos predictius prenen com a punt de partida la lectura científica que es pot fer d'algunes dades que permeten preveure alguns esdeveniments. Així, una previsió meteorològica és un text predictiu, com també ho és un text que avisi d'un futur moviment sísmic o de com estaran les carreteres en iniciar-se un cap de setmana llarg (allò que els especialistes anomenen una "operació sortida".
La característica més destacada d'aquesta mena de textos és la seva brevetat i l'acumulació de verbs en temps futurs.Però hi ha també d'altres possibilitats gramaticals que poden aportar diferents matisos de significat:
- el temps condicional
- el mode subjuntiu
- el present d'indicatiu
- el futur compost, i verbs que suggereixin per ells mateixos una predicció. Per treure certesa a les prediccions en futur s'usen adverbis i locucions de probabilitat com segurament, potser, tal vegada, si Déu vol, etc.
Per expressar les condicions es poden usar:
- oracions introduïdes per nexes condicionals (si, posat que, mentre que, etc.)
- locucions com amb la condició de+infinitiu, la locució en cas de+nom, i verbs o substantius que, pel seu significat, indiquen condició.
La planificació d'una activitat comporta les passes següents:
- la detecció de les necessitats que es volen satisfer
- la fixació dels objectius del pla
- la determinació de les activitats a realitzar
- la concreció dels responsables i dels costos de les activitats l'execució de les activitats
- i l'avaluació dels resultats aconseguits.
Els temps verbals en la indicació de les prediccions
Futur simple: Demà plourà.
Futur compost: L'any que ve hauré acabat la carrera.
Condicional simple: Si deixessis (o deixaves) de fumar, et trobaries més bé.
Present de subjuntiu: Em farà anar malament que vinguen demà.
Imperfet de subjuntiu: M'agradaria que fos pilot.
Present d'indicatiu: Arribo demà.
La indicació de la condició
si, amb, que, només que/de, posat que, en cas que/de a condició que/de.
La indicació de la possibilitat
- és possible que (+present subjuntiu): És possible que demà arribi la Laura
- possiblement (+futur): Possiblement la setmana que ve farà molt de fred
- pot ser que (+present de subjuntiu): Pot ser que se'n farti de seguida
- tal vegada: Aquest és un diagnòstic que tal vegada no compartiran els altres metges
- si Déu vol: Si Déu vol trobaré feina abans de l'estiu.
