Introducció a la literatura per a 3r d'ESO

 1 El text literari

1.1 El text narratiu

Pàgines del llibre de text Teide 3r ESO que es poden consultar, tot i que no cal
Unitat 4	El conte literari	Pàgines 96, 98, 99
Unitat 6	La narració	Pàgines 150, 151, 152
Unitat 7	La novel·la	Pàgines 174, 176 i 178

Definició: Obres escrites en vers, però sobretot en prosa, construïdes com el relat d’una història en un eix temporal per part d’un narrador
Algunes formes:	·Clàssiques: epopeia (gestes en vers d’antics herois)
	·Medievals: cançó de gesta, faula
	·Populars: conte, llegenda, rondalla
	·Modernes: novel·la, conte

1.2 Els elements del text narratiu

El punt de vista narratiu

El discurs narratiu

Estructura, argument i tema

Forma

Personatges

Espai

Temps

El punt de vista narratiu

·Intern (1a persona)	·Narrador protagonista: explica els fets que li han passat
	·Narrador testimoni: participa en els fets però no és protagonista, explica les accions d’un altre o d’altres personatges
·Extern (3a persona)	·Omniscient: sobrevola la novel·la; ho coneix tot de l’espai, el temps i els personatges i en presenta els sentiments de cadascun
	·Objectiu: no intervé, només descriu el que veu com una càmera

El discurs narratiu

·Estil directe	Intervencions literals dels personatges (guionet; passat simple o perifràstic): Es miren l’un a l’altra amb ulls encesos. - Hola. No ets d’aquí, oi? – pregunta ell. - No, vinc de Manresa – fa ella de seguida.
·Estil indirecte	Intervencions literals amb nexe (sense cometes ni guionet; subordinació): Ell aviat li diu si vol anar a fer un cafè i ella li respon que no té gaire temps però que un te ràpid li aniria bé.
·Estil indirecte lliure	La veu del personatge apareix sense intervenció del narrador ni introducció de nexes ni verbs: I aleshores ella salta de cop... Què estava passant? Hi havia algú a fora espiant? Va aixecar-se d’una revolada i se’n va anar sense ni mirar-se’l.
·Monòleg interior	El personatge parla directament, de vegades en desordre, com el flux del pensament. M’assec al sofà, cansada, miro al sostre i la taca d’un núvol prim passa a poc a poc, lentament, i després baixa, m’ofega, no puc més, he de sortir per la finestra i volar, lluny, molt lluny, vine, vine amb mi, fugim més enllà de les muntanyes, al bosc...

Estructura, argument i tema

Argument	Conjunt de fets ordenats cronològicament, normalment seguint l’esquema en tres parts de plantejament, nus i desenllaç, amb un o diversos clímax o punts àlgids
Tipologies textuals del text narratiu	·Narració: avança l’acció; ús de verbs, etc. ·Descripció: s’atura l’acció; caracterització de personatges i espai; ús de noms i adjectius, oració llarga, etc. ·Diàleg: s’atura l’acció; caracterització de personatges; oració curta, etc.
Trama	Ordre intern dels fets, que pot fer salts en el temps
Tipus de trama	·Única o lineal: ordre intern cronològic
	·Encadenada: tria de fets, l’un du al següent
	·Alternada: fets simultanis en el temps
	·Encastada: històries dins d’altres
Tema	·Idea central que s’amaga darrere l’argument: a “Romeu i Julieta”, la dificultat de l’amor per les barreres o prejudicis socials, per exemple
	·Ús de tòpics literaris [VEGEU MÉS ENDAVANT]

Forma

Varietat o registre	Antiga, moderna, actual... Dialecte oriental o occidental Culte, col·loquial, vulgar...
Estil	Poètic, sec, elegant, recargolat, reflexiu...
Ús de figures retòriques	Metàfora, comparació, etc.

Personatges

Segons la rellevància	·Principals	·Protagonista: qui du el pes de la història ·Antagonista: dona peu a un conflicte amb el protagonista
	·Secundaris	Complementen els anteriors
	·Decoratius o episòdics	Apareixen un sol moment
Segons la complexitat	·Rodons	Amb complexitat psicològica, evolucionen amb la història
	·Plans	Sense complexitat psicològica, d’una sola peça
D’altres	·Simbòlics	Elements no humans que adquireixen protagonisme i representen una idea: una tempesta, el mar, un riu, la pluja, la boira...
	·No humans	Monstres, animals, bèsties...

Temps

Temps extern	Època històrica: l’acció transcorre a l’antiga Roma, a l’actualitat...
Temps intern	·Època de l’any: primavera, tardor, Nadal, un temps de pluja...
	·Temps de rellotge que passa durant el text: un any, dos dies...
Ordre en el temps	El temps pot seguir un ordre cronològic o fer salts endavant o endarrere.
Alteracions del temps	·El·lipsi: eliminació d’un fragment de l’acció, que pot ser molt curt (unes hores) o molt llarg (anys).
	·Retrospecció: salt de l’acció cap al passat (en cinema, flashback)
	·Prospecció o anticipació: avançament del futur (en cinema, flashforward)

Espai

Segons el grau de realitat	·Real: es reconeixen els seus elements (narració històrica) ·Versemblant: els seus elements són possibles (novel·la contemporània) ·Fantàstic: els seus elements són impossibles (dracs, herois, planetes imaginaris)
Segons l’entorn immediat	·Exterior (obert, públic; al carrer, enmig de la natura...) ·Interior (tancat, privat; una habitació, un bar, a casa...)
Segons l’entorn general	·Rural (un poble, a la muntanya; pagesos, pastors; calma, domini natural...) ·Urbà (una ciutat; trànsit, moviment, progrés; oficis urbans...) ·Combinació d’espais

1.2 El text poètic

Pàgines del llibre de text Teide 3r ESO que es poden consultar, tot i que no cal
Unitat 5	La poesia	Pàgines 120, 121, 123, 124, 125, 126

Definició: forma literària en què un “jo poètic” expressa emocions, sentiments o descriu lloc i persones des d’una perspectiva subjectiva
Algunes característiques particulars	·Disposició gràfica en versos
	·Ritme de lectura determinat per accents
	·Ús de figures retòriques, símbols, etc.
Algunes formes	·Clàssiques i trobadoresques: oda, elegia, cançó, sirventès, plany...
	·Populars: corranda, auca, goig...
	·Modernes: cal·ligrama, poema visual...

Mesura del vers

·Recompte fins a la darrera síl·laba tònica ·Elisió: d’una vocal ·Sinalefa: diftong entre dues paraules Tan gentil apareix i honesta tant                     10A La dona meva quan algú salu(da)                   10B Que tota llengua es torna, trement, mu(da)    10B I els ulls no gosen de seguir mirant                10A                                          Dante Alighieri

·Cesura: pausa entre dos hemistiquis,  mesurats separadament: Honor de l’altu(ra), plaer d’un racó            5+5 ells són sentine(lles) en tot l’horitzó.            5+5                                                       Josep Carner

Tipus de versos

Art menor (aabb...): d’1 a 7 síl·labes	·Monosíl·labs (1) ·Bisíl·labs (2) ·Trisíl·labs (3) ·Tetrasíl·labs (4) ·Heptasíl·labs (5) ·Hexasíl·labs (6) ·Heptasíl·labs (7)
Art major (AABB...): més de 7 síl·labes	·Octosíl·labs (8) ·Enneasíl·labs (9) ·Decasíl·labs (10) ·Hendecasíl·labs (11) ·Alexandrins (12)

Rima

Assonant o consonant	Coincideixen només vocals o tot a partir del darrer accent
Masculina / femenina	Acaba en mot agut / pla (o esdrúixol)
Vers blanc / lliure	Sense rima / sense rima ni mesura regular
Tirallonga monorima, apariada, encadenada i creuada	aaaa aa bb abab abba

Ritme

Distribució regular o no dels accents (peus grecs dàctil, espondeu, etc.)

Algunes estrofes

·Apariat o rodolí	2 versos
·Tercet	3 versos
·Haikú	3 versos de 17 síl·labes màxim
·Quarteta o quartet	4 versos d’art menor / major
·Corranda	4 heptasíl·labs d’art menor
·Quintet; lira; tanka	5 versos d’art major
·Lira	combinació de 5 decasíl·labs amb hexasíl·labs o heptasíl·labs
·Tanka	5 versos de 31 síl·labes (tema: relació home – natura)
·Sextina	6 estrofes de decasíl·labs, de 6 versos cadascuna
·Cobla	2, 3 ò 4 estrofes de 8 versos
·Octava italiana	2 quartets
·Octava reial	6 versos i un apariat
·Dècima	10 versos
·Sonet	14 versos en 4 estrofes amb rima
·Tornada	Estrofa que es repeteix

1.3           El text teatral (teatre)

La història de ficció és representada en lloc de ser narrada

Els personatges, després representats per actors i actrius, adquireixen el protagonisme absolut

1.4 El text assagístic (assaig)

Gènere en prosa no narratiu

Tracta de temes històrics, filosòfics i polítics, amb voluntat de creació literària.

2 Els tòpics literaris

Carpe diem (“Aprofita el dia”): invitació a gaudir del present, l’únic valor segur en la incertesa i fugacitat de la vida	Deixa’t besar i si et quedava enyor Besa de nou, que la vida és comptada. Joan Salvat-Papasseit (s XX)
Donna angelicata (“dona de naturalesa angèlica”): l’estimada és vista com un ésser superior, gairebé diví, que exerceix una influència benèfica en l’amant.	Tan gentil apareix i honesta tant la dona meva quan algú saluda, que tota llengua es torna, trement, muda, i els ulls no gosen de seguir mirant. Ella camina, quan se sent lloar, benignament d'humilitat vestida; sembla que sigui una cosa sorgida com miracle que el cel en terra fa. Es mostra tan plaent a qui la mira que pels ulls dóna una dolcesa al cor que comprendre no pot qui no la prova: i sembla que als seus llavis, dolç, es troba un alè suavíssim ple d'amor que va dient a l'ànima: sospira. Dante Alighieri (1265-1321)
El paradís perdut, en relació a l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís, que comportà la pèrdua de la felicitat humana	Aquesta mar, Sinera, Turons de pins i vinya, Pols de rials. No estimo Res més, excepte l’ombra Viatgera d’un núvol. El lent record dels dies Que són passats per sempre. Salvador Espriu (s XX)
Furor amoris (“La bogeria de l’amor”): la passió amorosa vista com una malaltia mental i física	Quan et miro un instant, ja no m’és possible Dir ni una paraula, Sinó que la llengua se’m trava I prest un foc subtil em recorre la pell, amb els Ulls no veig res I em ressonen les orelles, Una suor freda em banya, i un tremolor Em pren tota; estic més verda que l’herba I em sento que estic a punt De morir. Safo (s VII aC)
Beatus ille (“Feliç aquell”): elogi de la vida a la natura	Tenir una casa còmoda, ben pulcra i endreçada, Un jardí perfumat, amb tanys de bona arrel, I fruita i vi excel·lent calma no gaires criatures, I, en repòs entranyable, una muller fidel. No tenir deutes, ni amor, ni procés, ni topades, Ni embolics familiars en partir-se els diners, Ni confiar en promeses de gent encimbellada, Conduir els propòsits segons un just model. Viure amb simplicitat i sense ambició, No afectar-se d’escrúpols en la devoció, Domar les passions salvant-ne el desvari, Conservar l’esperit lliure i l’intel·lecte fort, Cultivar les flors noves i, al vespre, dir el Rosari. Feliç aquell que espera tan dolçament la mort. Cristophe Plantin (S XVI)
Homo viator (“L’home, un caminant”): la vida és un viatge, un pelegrinatge que aporta saviesa i experiència	Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, Has de pregar que el camí sigui llarg, Ple d’aventures, ple de coneixences. Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys I que ja siguis vell quan fondegis l’illa, Ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí. Konstantinos Kavafis (finals s XIX)
Locus amoenus (“Lloc agradable”): espai idíl·lic, agradable, plaent, generalment a la natura	Cant lo gentil fo en lo gran boscatge e viu les riberes e les fonts e los prats e que en los arbres foren aucells de diverses linatges qui cantaven molt douçament, e sots los arbres hi havia cabirols, cervos, gatseles, lebres, conills e moltes d’altres bísties qui eren molt plasents a veer, e que los arbres eren molt carregats de flors e de fruits de diverses maneres d’on eixia molt plasent odor, se volc consolar e alegrar en ço que veia e oia e odorava. Ramon Llull (s XIII)
Odi et amor: “Odio i estimo” alhora, l’amant mostra per l’estimada els dos sentiments alhora	El mal no em plau i sovint me’l procuro, Estimo sense amor i no crec el que sé, Sembla que somiï tot el que veig prop del rostre, M’odio a mi mateix i per a un altre vull gran bé, Parlant callo i sento sense oir, El sí veig com un no, el ver em sembla fals, I menjo sense fam, i em grato sens picor, I sense mans toco, i del seny en faig follia. Jordi de Sant Jordi (s XV)
Ubi sunt? (“On són? Què se n’ha fet”): lamentació per una pèrdua	Digueu on o bé en quin país viu Flora, la bella romana, Arxipiada o bé Taïs, que li fou cosina germana. Eco que quan crideu contesta enllà d'un riu o d'un estany i que fou bella sens mida? Què s'ha fet de les neus d'abans?  François Villon (s XV)
Vita flumen (“La vida com un riu”): la vida és un riu que flueix constantment fins al mar, que és la mort	Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels. Fem el mateix camí sota els mateixos cels. Màrius Torres (s XX)
Tempus fugit (“El temps vola”): tot és passatger, el temps no s’atura	Fugen volant les hores, I en globus cristal·lins La pols que cau desperta A la que està dormint. Francesc Fontanella (s XVII)

3 Les figures retòriques més comunes en els textos literaris

Al·literació	Repetició de sons iguals o semblants en un o diversos versos per crear un efecte sonor.	Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos. Gabriel Ferrater (s XX)
Anàfora	Repetició d’un o més mots al principi de diversos versos	Ni amb aquest cant de tan perfecta escola, ni amb mots apresos al més savi lèxic, ni amb rares pauses o subtils silencis, no esgotaràs tots els noms de la mort. Salvador Espriu (s XX)
Antítesi	Oposició entre mots o idees contràries	Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, amic de plor e desamic de riure? Ausiàs March (s XV)
Apòstrofe	Es parla amb algú que no pot respondre	–Oh Cronos, déu de la vellesa austera, la barba trista i la mirada errant. Josep Carner (s XX)
Asíndeton	Absència de conjuncions	Anàvem pujant cap a la ciutat alta, feixuga de pedra, feixuga de graons, amunt, amunt, per escales interminables, per tortuosos carrers, entre cases velles, algunes ja xarugues, ventrudes, desplomades. Joaquim Ruyra (s XX)
Comparació	Relació entre dues paraules o conceptes que mantenen entre ells una semblança de significat. (A és com B).	Va sentir el brunzit del timbre a l’interior, com un borinot en un pot de melmelada. Jo Nesbo (s XXI)
Encavalcament	L’oració continua al vers següent	Amor, sigues així; ni que omplis a desdir la fam dels ulls, avui, d’aliment que enlluerna, mira demà de nou, i no facis morir l’esperit de l’amor amb deixadesa eterna. William Shakespeare (s XVI)
Epítet	Adjectiu que recalca una qualitat inherent al substantiu	La veig en fosca nit i en lluna clara, i sa hermosa visió, que així em rodeja, endolceix un dolor que no aconsola. Tomàs Aguiló
Hipèrbaton	Alteració de l’ordre lògic de l’oració	Al peu de la calçada que segles de fatiga han mantingut oberta del continent al mar, en un gran erm, cruïlla dels vents i de l’atzar, s’esgruna al bat del sol la noble pedra antiga. Màrius Torres
Hipèrbole	Exageració desmesurada	De tan magnànim estri no fou coneixedor ni l’indi ni l’egipci! Si és ajagut, oh amiga, és tot un horitzó! Si dret, tot un eclipsi. Josep Carner
Interrogació retòrica	Interrogació que es fa a algú que se sap que no hi podrà respondre	D’on venim, que no fos tornada? Com una absurda enamorada, la vida ens fa plorar el passat. Carles Riba
Metàfora	Identificació que s’estableix entre dos termes, un d’origen i un que el substitueix, els quals mantenen una relació de semblança sense enllaç. Pot ser de dos tipus:  1.     Metàfora in praesentia, en la qual apareix el terme original i el que el substitueix (A és B). 2.     Metàfora in absentia, en la qual el terme original és substituït directament per l’altre terme (B).	Fossis coixí (B) i somni (B) i son que abriga fores per sempre, amor (A), la meva amiga (B). Josep Palau i Fabre Jo veia l’or del dia (B) que sobre el mar s’escola Maria Mercè Marçal
Metonímia	Designació d’una cosa amb el nom d’una altra amb la qual guarda les relacions de causa-efecte, continent-contingut, concret-abstracte, matèria-objecte...	Poques paraules surten De les boques en calma. Bartomeu Rosselló-Pòrcel Mentre esclatava a la finestra la primavera Joan Perucho
Oxímoron	Aparició en un mateix sintagma de mots de significat oposat	Amor, em plau la teva veu tan fina i el teu mirar sorprès, interrogant, quan la tendra duresa de la sina m’endolceix la duresa de les mans. Miquel Martí i Pol
Paradoxa	Unió de paraules o idees de significat contrari	Vivim de mort, i no ens és grat; morim d’amor, i no s’hi pensa. Carles Riba
Paral·lelisme	Repetició d’una mateixa estructura sintàctica en diversos versos o oracions.	Quan em perdo és quan em trobes, quan em prens és quan em tinc, les males herbes són bones quan no són tres quarts de cinc. Enric Casasses
Personificació	Atribució de qualitats humanes a animals, coses...	Llarga com la carena, sobre el riu cada matí s’adorm la boira clara. Marià Manent Mirar la costa mentre va passant pel davant del vaixell és igual que pensar en un enigma. És allà davant vostre somrient, arrufant el front, temptadora, impressionant, mesquina, insípida o salvatge, i sempre muda. Joseph Conrad
Polisíndeton	Repetició conjuncions de coordinació	No fa ni un dia encara, encara no et conec i et tinc sabuda i vista i et desitjo de sempre. Narcís Comadira
Sinestèsia	Barreja de sentits (vista, oïda...)	Música cega dels ocells en la boira! No més llunyana que la llum sobre els núvols va del meu cor la joia. Màrius Torres