Activitats verbs irregulars (2n Batxillerat)

Verbs irregulars

Activitats

1 Divideix les formes verbals subratllades en lexema i terminació:

Quina diferència hi ha entre el cervell i la ment?

Un cervell humà necessita molta preparació per arribar a ser una ment. Necessita que s’hi posi molta informació i molts hàbits. Ha de tenir aquests hàbits instal·lats, i això és el que és la cultura. Si cries un nadó humà aïllat del llenguatge i de la cultura, en alguna mena d’illa deserta, estarà molt incapacitat, i de cap manera tindrà una ment humana. Només tindrà una ment animal.

Quina és la diferència entre les ments animals i les ments humanes?

Bé, és tremenda. Habitualment ens equivoquem a l’hora d’imaginar la ment animal. Busquem la intel·ligència en els animals i pensem que és com la nostra. Suposem que una nena petita mira per la finestra i veu un ocell que fa un niu en una branca. Mira amb atenció i construeix una rèplica del niu ella sola. I quan acaba, els dos nius tenen exactament el mateix aspecte. El procés que ha tingut lloc al seu cap és molt més complex que el que ha tingut lloc al cap de l’ocell. Pel simple fet que tots dos hagin construït un niu que està molt ben dissenyat no vol dir que l’ocell sigui conscient de les mateixes coses que la nena. O que l’ocell entengui les coses que la nena entén. Tendim a pensar que l’ocell és un bon enginyer.

Qui mana al nostre cervell?

És un error dir que nosaltres dirigim el nostre cervell. No és que hi hagi res, una ànima o un mateix, que dirigeixi el cervell. És el software que funciona al cervell el que fa la feina. Però no dirigeix el cervell, de la mateixa manera que el software no dirigeix l’ordinador. Vull dir que si poses un software a l’ordinador, dónes nous poders a l’ordinador, uns poders que no tenia, per això compres el software, per afegir-li poders. Els humans omplim el cap amb eines de pensar que són com el software, tot i que no estan fetes de metall o carboni, ni de cap material, sinó que estan fetes d’informació, de normes.

Si ens guia un software, ¿com és que creu en el lliure albir?

Hi ha molta confusió sobre el lliure albir. La manera d’entendre el lliure albir és la competència moral. Algunes persones no en tenen. No poden ser raonables, estan massa mal informades per prendre decisions. Són massa impacients, massa estúpides, tal vegada. Potser no és per culpa seva, potser tenen una lesió cerebral. No tenen lliure albir. No en tenen perquè no tenen competència moral. No deixem que nens de cinc anys condueixin un cotxe o firmin contractes. Per què? Perquè no han desenvolupat una competència moral madura. Quan les persones esdevenen senils els retirem els drets que tenen com a ciutadans de poder firmar contractes. Les protegim com protegim els nens. Ja no són moralment competents. La competència moral és una idea molt clara. I no té res a veure amb el determinisme o l’indeterminisme. Que el món sigui determinista o indeterminista no té cap mena de rellevància en el fet que la gent sigui moralment competent.

[Font: entrevista a Daniel Dennett http://www.ara.cat/suplements/diumenge/Donem-massa-autoritat-robots-mereixin_0_1354664544.html]

2 Digues ara el temps de les formes verbals subratllades en el text, seguint el model:

Havent tancat: gerundi compost

El primer que havent tancat un terreny gosà dir “Això és meu”, i trobà gent prou beneita per creure’l, fou el veritable fundador de la societat civil. Quants crims, guerres, morts, quantes misèries i horrors hauria estalviat al gènere humà el qui arrencant les estaques o omplint el fossar, hagués cridat als seus semblants: “Guardeu-vos d’escoltar aquest impostor; esteu perduts si oblideu que els fruits són de tots i que la terra no és de ningú”

Mentre que els homes s’acontentaren amb llurs cabanes rústiques, mentre que es limitaren a cosir llurs vestits de pells amb espines o arestes… mentre que no s’aplicaren sinó a obres que podia fer un de sol i a arts que no necessitaven dels concurs d’algunes mans, visqueren lliures, sans, bons i feliços tant com podien ésser-ho per llur natura… però des de l’instant que un home hagué de menester l’ajuda d’un altre, des que hom s’adonà que era útil a un sol obtenir les provisions de dos, va desaparèixer la igualtat, es va introduir la propietat, el treball va esdevenir necessari.

[Font: Discurs sobre l’origen i els fonaments de les desigualtats entre els homes, Jean-Jacques Rousseau]

3 Tria un dels cinc verbs i combina les quatre columnes per formar verbs: agafar, tenir, merèixer, perdre o servir.

1a persona	singular	present	indicatiu
3a persona	plural	passat simple	subjuntiu
		perfet
		imperfet
		gerundi

Exemples:

·         1a persona singular present indicatiu “agafar”: agafo

·         3a persona plural passat simple “tenir”: tingué

4 Completa les oracions amb la forma adequada del verb entre parèntesis (en algun cas pots escriure més d’una forma):

Acabo d’arribar a Londres i ja (tossir) _______. És tard. Fa bastant de fred.

Tot i així, no crec que demà (canviar) ______ gaire el temps.

Als núvols estan (néixer) ______ un munt de núvols ben negre. Això durarà.

Em sembla que les maletes es (recollir) ______ al final del passadís. Anem-hi.

Les agafarem i (sortir) _______. a fora a buscar l’autobús. En (sortir) _______. un cada deu minuts.

El vol ha anat molt bé. (venir) _______. en una hora i mitja.

Nosaltres sempre (treure) _______. els bitllets amb molta antelació.

Tant de bo que t’hi (caber) _______. tot a la maleta.

Em penso que (treure) _______. una mica de roba.

No sabia que (fer) _______. mal temps.

Si (saber) _______. que plouria tant hauria agafat un paraigua.

Vosaltres potser (voler) _______. sortir a sopar alguna cosa, oi?

Us quedeu a casa? Com (voler) _______. Ja (sortir) _______. demà.

5 Converteix les ordres en prohibicions i converteix les prohibicions en ordres, fent els canvis que calgui en tota l’oració:

Manteniu els vostres fills fins als trenta anys.

Beveu una mica més d’aigua.

Veniu abans que es faci fosc.

Estudia una mica més.

No diguis cap mentida.

Digueu què penseu de les reformes.

No trepitgeu la gespa.

No tingueu compassió dels vostres enemics.

6 Completa la taula:

“aprendre”

present indicatiu					imperatiu
					passat simple
					present subjuntiu
		(velar)			imperfet subjuntiu
					participi
			(+-d-)		infinitiu
					futur
					condicional
					gerundi
		(pur)			imperfet indicatiu

7 Construeix una taula semblant a l’anterior per als verbs creure, escriure, coure, aparèixer i resoldre.

8 Completa les oracions amb la forma adequada del participi o gerundi del verb entre parèntesis:

El professor de química no ha (admetre) ______ les crítiques i ha tirat pel dret.

No sé què ha (pretendre) ______ amb aquell canvi de darrera hora.

Ens ha dit:” agafeu els estris i (dissoldre) ______ aquests dos elements en un de sol”.

No ho hem (entendre) ______ i molts hem fet cara de desconcert.

S’ha passat una bona estona (atendre) ______ les protestes de tothom.

N’hi ha uns quants que han (sofrir) ______ bastant.

Com que jo m’ho sabia, he (dissoldre) ______ els elements en un moment.

Després he (romandre) ______ assegut tota l’estona a prop de la finestra.

Als altres els ha (caldre) ______ un esforç suplementari.

Aquella espera s’ha allargat i m’ha deixat (moldre) ______.

En conec un que d’entrada no ho hauria fet pitjor ni (voler) ______.

Afortunadament, al capdavall hem (entendre) ______ què calia fer i tots els problemes s’han (resoldre) ______ satisfactòriament.

Quan ens han (donar) ______ les notes hem comprovat que ningú ha (suspendre) ______.

9 Completa les oracions amb la forma adequada del temps verbal entre parèntesis (hauràs de triat el mode adequat en cada cas):

Jo ______ (plusquamperfet prendre) la decisió que algú ens (imperfet veure) veiés.

No ens ______ (imperfet trobar) gaire bé.

Quan hem sortit al carrer ______ (imperfet caure) algun flocs de neu.

El metge m’ha dit que ______ (imperfet seure) en una cadira.

(imperatiu seure) “, sisplau, i ______ (imperatiu escriure) les vostres dades a la fitxa”, ha fet.

Ens ha ______ (participi agrair) que li ______ (plusquamperfet fer) cas i ens ha (participi somriure) somrigut.

Llavors ha fet: ______ (imperatiu dir) el que us passa.

Tots dos ens ______ (imperfet moure) a la cadira, inquiets. ______ (imperfet tenir) febre i malestar general.

Ens ha assegurat que potser ara no ______  (imperfet entendre) el que ens passava, però que demà ens en (condicional riure) riuríem.

Va dir que a ell li ______  (passat simple ocórrer) una cosa semblant, que no ens (imperfet amoïnar) amoïnéssim.

10 Assenyala i digues quin tipus de perífrasi contenen les oracions següents:

a.      Anava a dir-t’ho ahir, però me’n vaig penedir.           

b.      La Tecla va arrencar a xisclar només començar la pel·lícula.

c.       Acabava de fer els deures.        

d.      Deu ser l’hora del pati ja, no?  

e.       Havien hagut de llogar l’apartament pel preu que els van demanar. 

f.        Calia esmenar les errades amb urgència.

g.      Torno a treballar en aquell vell projecte.

11 Esmena les incorreccions de les oracions següents.

a.      *Nosaltres hem tingut que deixar-ho.

b.      *Ja seran més de les onze.

c.       *Si vols aprimar-te deus de fer dieta.

d.      *Serien les nou quan va arribar.

e.       *Hi ha que fer-ho ara.

f.        *Tu tindràs que explicar-li-ho.

g.      *Jo tinc que resumir el text.

h.      *Què els haurà passat que no truquen?

i.        *Ara anem a parlar de Ramon Llull.

j.        *Vaig a pensar en una solució.

k.       *És d’esperar que aprovarà les oposicions.