Correspondència entre so, lletra i grafia

Correspondència entre so, lletra i grafia

	so	lletra	exemples
·   vocals	[a]	a	aglà, casa, sac
	[ǝ]	a e	casa pesar
	[e]	e	carrer, tanqués
	[ɛ]	e	bèstia, hivern
	[i]	i	idioma, camí, illa, proteïna
	[o]	o	camió, poma, senyora
	[ɔ]	o	dona, repòs
	[u]	u o	mussol, núvol, ungla, llaüt notícia, nuvolet
·   consonants oclusives ·   després de pausa ·   després de nasal	[p]	p b	cap, pare cub, dubte
	[b]	b v	ambició, bou vida, enveja
	[t]	t d	artèria, sort sord
	[d]	d	dau, sandàlia
	[k]	c k g q qu	cuc, acabar, cec kurd pròdig, mag quatre enquesta
	[g]	g gu	angoixa, gat guerra, neguit
·   consonants fricatives	[f]	f	cofre, festa
	[v]	f	Viu en balear, valencià, tarragoní i alguerès. En central només es pronuncia quan entra en contacte la fricativa labiodental sorda amb una consonant sonora: afgà
	[s]	ç c s ss sc	adreça cera pas tassa ascensió
	[z]	s z	Entre vocals, després de prefix, abans de consonant sonora: ase, trànsit, esglai, esborrar zebra, bronze
	[ʃ]	x ix	guix, mixeta, xarop peix, caixa
	[ʒ]	g j ix	flagell, verge jersei, ajudar Abans de consonant sonora: caixmir
·   consonants espirants ·   entre vocals (i graduals) ·   després de vibrant: ·   després de lateral ·   després de fricativa ·   després d’africada (en contactes entre mots) ·   abans de vibrant	[b]	b v	Eibar, abadia, esbart, corba, calba, pebre calvície, apaivagar
	[d]	d	audaç, cadència, esdeveniment, cordill, faldilla, pedra
	[ɣ]	g gu	aigua, agafar, amargor, figa, agre, alga esguerrar
·   consonants graduals ·   en diftong	[j]	i	iogurt, feien
	[w]	u	següent, aigua, cau, deuen
·   consonants africades	[ts]	ds ts tc	adscripció, líquids potser etcètera
	[dz]	tz	atzar, setze
	[tò]	tx g ig	cotxe, txec mig puig, boig
	[dʒ]	tj tg dj	calitja fetge adjectiu
·   consonants laterals	[l̯]	l	Seguida de consonant dental: alta, altre, caldera
	[l]	l	ala, lira
	[ʎ]	ll	cullera, llàntia, ull
	[ɫ]	l	Posició final absoluta després de vocal central o posterior, en terminacions –nc/ng i seguida de consonant velar: colgar, calcar, alt
·   consonant vibrant simple	[ɾ]	r	Entre vocals o formant grup amb [k], [g], [d] ò [f]: mare, cremar
·   consonant vibrant múltiple	[r]	r rr	A principi de paraula (roca), en posició interior de paraula precedida de /n/, /l/ ò /z/ (Enric, folre, desratitzar) i entre vocal i consonant (hivern, corb). També en posició final si no s’emmudeix: cor, poder, rigor, pur, amor, favor. En posició interior de paraula entre vocals: arrencar, arròs
·   consonants nasals	[m]	m n	estimar, mare, plom canvi, enmig
	[ɱ]	m n	amfibi confirmar
	[n̯̯]	n	Seguida de consonant dental: antic, endreçar
	[n]	n	enemic, ensabonar, nom
	[ɲ]	ny n	guany, penyora Seguida de consonant palatal: enllaunat, injust
	[ŋ]	n	Seguida de consonant velar: blancor, enganyar

La lletra “x” representa un cas a part perquè es pot pronunciar de quatre maneres diferents:

·       [ò] : xiclet, coix

·       [ks] : (cas més general) màxim, luxe, explosió, índex, explicar

·       [gz] : (en mots començats per “ex” i seguits de vocal o “h”) examen, exercici, exemple, exili, exigir, exèrcit, existència