dimarts, 29 de març de 2016

Apunts de literatura catalana: La poesia de la Renaixença


LA POESIA CATALANA ENTRE EL ROMANTICISME I LA RENAIXENÇA

La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau
·         Bonaventura Carles Aribau (1798-1862):
o   Escriptor, economista i polític liberal il·lustrat.
o   Fundador i redactor de El Europeo, plataforma romàntica.
o   Publica “La Pàtria” a El Vapor el 1833.
Edició de L'Oda a la Pàtria del 1880
 ·         “La Pàtria”:
o   Text fonamental de la Renaixença, manifest poètic: recull les inquietuds
 i projectes de la societat catalana del segle XIX.
o   Té un estil propi i una certa dignitat lingüística, sense gaires castellanismes.
o   Forma elegant i solemne: 6 octaves o cobles d’art major (ABBA ACCA) 
amb 8 versos alexandrins.
o   To reivindicatiu:
§  Sentiment d’enyorança de la terra natal, del seu paisatge, tria de la muntanya 
com a símbol de la pàtria.
§  Identificació de la llengua amb la pàtria: vol recuperar la llengua pròpia 
de qualitat, que és la de la poesia medieval.
§  Exaltació del passat.
o   Actitud íntima i sincera, romàntica


De la nostàlgia de la pàtria i de la llengua a l’activisme literari
·         Joaquim Rubió i Ors (1818-1899):
o   Activista de la llengua i de la poesia.
o   Lo Gaiter del Llobregat (1841):
§  Títol de la seva obra poètica i també pseudònim
§  Voluntat d’acció a favor de la Renaixença: necessitat d’una literatura pròpia
·         Antoni de Bofarull (1821-1892):
o   Autor d’obres d’història, gramàtica i teatre.
o   Amb d’altres intel·lectuals, aconsegueix restablir els Jocs Florals.
o   Los Trobadors Nous (1858): antologia de poetes del moment, de to entusiasta i folklòric.
o   L’orfeneta de Menargues (1862): la primera novel·la històrica en català.
·         Víctor Balaguer (1824-1901):
o   Polític liberal, periodista, dramaturg i escriptor romàntic.
o   Impulsor, amb Bofarull, dels Jocs Florals.
o   Los Trobadors Moderns (1859): antologia poètica; reivindicació del català.
·         Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) i Marià Aguiló (1825-1897): 
          Important tasca de recollida, catalogació i estudi de la poesia popular




JACINT VERDAGUER I LA CONSOLIDACIÓ POÈTICA DE LA RENAIXENÇA

La formació d’un poeta de la Renaixença

·         (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) Fill d’una família humil de la plana de Vic.
·         Ingressa de jove al seminari per cursar-hi la carrera eclesiàstica 
→ Aprèn els models literaris cultes.
·         Aviat comença a escriure poemes: Milà i Fontanals i Marià Aguiló 
li reconeixen la riquesa lingüística
·         Recull el llegat lingüístic tant de la tradició oral com literària.
·         Als vint anys participa per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona.

  
Poeta i sacerdot. El poeta reconegut i admirat: l’èxit literari i social

·         1870: és ordenat sacerdot i destinat a una parròquia rural. Al cap d’uns anys contreu 
una anèmia i els metges li recomanen l’aire del mar. De 1874 a 1876, Verdaguer és capellà 
de vaixells transatlàntics.
·         1876: enllesteix el poema L’Atlàntida, premiat als Jocs Florals de 1877. 
Inici de la seva popularitat i del seu prestigi com a poeta.
·         L’Atlàntida:
o   Poema èpic de joventut sobre el mite del famós continent desaparegut
o   Vers llarg alexandrí: to narratiu + elements lírics
o   Contrast entre el món meravellós del passat i la realitat desolada del present
o   Llengua sòlida, de gran qualitat, tot i que massa retòrica i artificiosa
·         A partir d’aquest moment, exerceix com a capellà privat de la família 
dels marquesos de Comillas, a Barcelona, que li fan de mecenes.
·         Escriu d’altres tipus de text:
o   Viatja molt i escriu les seves impressions en textos en prosa.
o   Poesies religioses, propagandístiques del dogma cristià.
o   Poesia lírica o mística, sobre temes de la Bíblia i de vides de sants.


Canigó (1886)

·         Poema èpic que fa una interpretació cristiana dels orígens nacionals de Catalunya 
en l’època medieval.
·         Dotze cants i un epíleg elegíac (Els dos campanars).


·         Obra mestra:
o   Obra entenedora, diversa i madura, de gran qualitat literària, amb una llengua molt rica.
o   Obra molt extensa i complexa, de plantejament al·legòric: 
la victòria de la religió cristiana sobre el món fantàstic i encisador de les fades.
o   Argument: el jove Gentil, seduït per la fada Flordeneu, abandona 
els seus deures militars; posteriorment, el seu oncle Guifré, derrotat en la batalla, 
l’estimba en un accés d’ira; penedit, Guifré promet construir un monestir 
com a expiació del seu pecat.

o   Temes:
§  Patriòtic: els soldats catalans lluiten per deslliurar la pàtria dels sarraïns.
§  Llegendari: les fades del Canigó.
§  Amorós: Gentil i Flordeneu són protagonistes d’un idil·li màgic.
§  Paisatgístic: descripcions del Pirineu.
§  Religiós: els religiosos fan fora les fades paganes.
o   Incorpora molts ingredients diversos, té gran varietat de registres:
§  Ritme narratiu de la cançó de gesta i el romanç.
§  Encant musical de la cançó popular.
§  Moments teatralitzats.
§  Solemnitat de l’oda i l’elegia.

Crisi i enfrontament amb la societat

·         El 1888 publica dos llibres significatius:
o   Pàtria: poesia sobre la història i el paisatge català, convertit en mite.
o   Dietari d’un pelegrí a Terra Santa: Prosa poètica i periodística alhora.
·         Experimenta una voluntat de purificació → Radicalitza les seves activitats com a sacerdot, 
exercint la caritat i practicant exorcismes:
o   Té problemes amb el marquès de Comillas i les autoritats eclesiàstiques
o   És expulsat de Barcelona i confinat en un santuari, però es revolta i torna a la ciutat.
o   És suspès a divinis, és a dir, se li prohibeix d’exercir com a capellà.
o   Escriu En defensa pròpia (1895-7) i Flors del calvari (1895), on es defensa dels atacs 
i rep mostra el seu drama personal, respectivament.

El ressò de Verdaguer entre els modernistes

·         En els darrers temps s’aproxima al Modernisme en els poemes en prosa.

·         Mor el 1902 i aplega molta gent en el seu enterrament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada