Una situació històrica
de canvis
·
1789,
Revolució Francesa (caiguda de l’Antic
Règim aristocràtic):
Ø Noves idees liberals
(constitucionalisme, representativitat, llibertats)
→ tensions polítiques entre la nova burgesia i la vella aristocràcia
→ monarquies constitucionals i repúbliques
Ø Clima de desconcert i inseguretat
→ Romanticisme, moviment cultural i
artístic molt exitós i influent (fins als nostres dies)
La burgesia i el
proletariat en la literatura
·
La
burgesia empeny la Revolució Industrial (1760-1840):
o
Transformacions
econòmiques:
i.
Expansió
de la indústria → immigració de mà d’obra
→ creixement demogràfic urbà
→
naixement de les ciutats modernes
ii.
Avenços
tecnològics i de transport (pila elèctrica, màquina de vapor,
ferrocarril,
enginyeria industrial, telègraf) → millora i alhora acceleració
del sistema de
vida
iii.
Acumulació
i circulació de grans capitals → revolució financera (accions, borses)
o
Transformacions
socials:
iv.
La
burgesia és la classe social dominant
v.
Explotació
dels treballadors a les indústries
→ aparició del proletariat obrer → moviments
obrers
vi.
Millora
de les condicions de vida:
1. Expansió de l’alfabetització
2. Descobriments científics: Pasteur,
Koch...
·
Literatura:
o
Recerca
de la veritat, afany de realisme i de justícia social
→ el realisme i el naturalisme
parlen tant de la burgesia com dels treballadors
i les seves condicions de vida
L’escriptor i la
indústria del llibre
·
El
negoci del llibre:
o
Ascens
burgesia → Augmenta la demanda del públic lector
→ L’edició esdevé un negoci
o
El
públic marca el gust literari
o
Es
manté la censura, que dicta la moral pública: judicis contra Baudelaire i
Flaubert (1857)
·
Els
gèneres literaris:
o
Poesia:
poques possibilitats de benefici
o
Narrativa:
consolidació com a gènere literari més conreat
→ Impuls de la novel·la,
publicada en fulletó
o
Se
sotmet a les lleis del mercat comercial
o
Gèneres
que triomfen:
drama moralitzant, realista
§ El teatre burgès: enginyós, amable,
per “passar l’estona”
§ El vodevil: comèdia lleugera,
frívola, amb equívocs
o
Sovint
es dedica a l’activitat periodística: columnes d’opinió, reportatges
d’actualitat...
L’escriptor al marge de la societat o com a intel·lectual compromès
·
L’escriptor
que no accepta les regles del negoci o del gust esdevé un marginat,
amb dues
opcions:
o
Bohèmia
o
Compromís
·
Bohèmia:
o
Opció
vital, no s’accepten les convencions, es malviu de l’ofici,
l’escriptor es
dedica a l’art per l’art
o
Desconnexió
amb la societat → Malestar davant del món, “mal del segle” o “spleen”:
tristesa indefinida, insatisfacció
en un entorn urbà, desesperació, bogeria, suïcidi
·
L’intel·lectual
compromès:
o
Vol
transformar la societat i participar en la vida política
o
Émile
Zole (140-1902): denuncia l’antisemitisme del cas Dreyfus
Art, misèria i desesperació, Jules Blin (1880) |
La Renaixença
·
Moviment
cultural de recuperació de la identitat catalana, iniciat amb els estudis
d’història i literatura de la Il·lustració del sXVIII
·
Referent
medieval: desig de reconstruir el passat medieval català, gran
vitalitat cultural i històrica
→ Reivindicació dels grans autors medievals:
Llull, March, Martorell, Metge...
·
Diglòssia
literària i lingüística del català:
o
Decadència
de la llengua culta i pervivència del català com a llengua d’ús del poble.
o
Es
manté la literatura popular: consolidació de la literatura de tradició oral en
el teatre
(sainet), la música (cant coral) i la poesia (cançoner popular).
o
L’adopció
del castellà és signe d’ascens social.
o
Llengua
poètica medievalitzant, rural, més pura que la de les ciutats, castellanitzant.
Romanticisme i
Renaixença
·
El moviment
romàntic:
o
S’inicia a finals
del sXVIII a Alemanya amb Goethe, Schiller i Heine,
i a la Gran Bretanya amb Wordsworth,
Byron, Shelley i Keats;
França: Victor Hugo; Espanya: Larra i Bécquer.
o
Música:
Beethoven, Schubert o Chopin.
o
Noves idees de
llibertat nascudes de la Revolució Francesa.
o
Reivindicació de
la personalitat i la cultura pròpies del país.
o
L’Edat Mitjana com
a referent màgic i aventurer.
o
Insatisfacció
davant la realitat, idealisme poètic i estètic, actituds d’enyorança,
malenconia o dolor.
o
Recerca de la
realitat interior: somnis, visions, la natura
reflecteix les emocions.
o
Trencament de les normes de la poètica
clàssica, que imita la realitat, rebuig de la raó
→ Defensa de l’originalitat i
la creativitat, d’allò que és irracional, misteriós.
·
A
Catalunya, recuperació del sentiment patriòtic i dels senyals d’identitat
nacional:
o
Espiritualitat
cristiana
o
Creacions
tradicionals col·lectives autòctones: llegendes, mites, poesia èpica,
cançons,
danses...
o
Idealització
de la vida rural
·
Desvetllament
de la consciència nacional → Nacionalisme polític.
·
EN CONCLUSIÓ, la literatura és un mitjà
d’expressió:
o
...de
l’esperit individual
o
i
també de la col·lectivitat nacional
Difusió de la
Renaixença
·
Mitjans
de difusió:
o
Premsa
i indústria del llibre, insuficients i precaris
o
Publicacions
de literatura popular:
§ romanços, peces teatrals, novel·la de
fulletó
§ revistes satiricopolítiques: La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa
o
Jocs Florals
·
Jocs
Florals:
o
Certamen
instituït a Tolosa entre 1324 i 1484.
o
Reinstaurats
a Barcelona el 1859.
o
Plataforma
pública per a l’ús literari del català.
o
Estímul
d’escriptors importants
o
Lema:
Pàtria, Fides, Amor.
o
Premis:
englantina (poema patriòtic), viola (poema religiós) i flor natural (poema amorós).
o
Primera
època: català medievalitzant, arcaic.
o
1877:
Guimerà és nomenat “Mestre en Gai Saber” i es premia L’Atlàntida
o
1900:
acceptació de les noves estètiques, incorporació de Costa i Llobera,
Josep
Carner i Joaquim Ruira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada