dimarts, 29 de març del 2016

Apunts de literatura catalana: La literatura al segle XIX (context)

Una situació històrica de canvis

·         1789, Revolució Francesa  (caiguda de l’Antic Règim aristocràtic):
Ø  Noves idees liberals (constitucionalisme, representativitat, llibertats) 
→  tensions polítiques entre la  nova burgesia i la vella aristocràcia 
→  monarquies constitucionals i repúbliques
Ø  Clima de desconcert i inseguretat 
Romanticisme, moviment cultural i artístic molt exitós i influent (fins als nostres dies)


La llibertat guiant el poble, Delacroix (1830)

La burgesia i el proletariat en la literatura

·         La burgesia empeny la Revolució Industrial (1760-1840):
o   Transformacions econòmiques:
                                                        i.      Expansió de la indústria → immigració de mà d’obra 
                                                                         → creixement demogràfic urbà 
                                                                         → naixement de les ciutats modernes
                                                      ii.      Avenços tecnològics i de transport (pila elèctrica, màquina de vapor, 
                                  ferrocarril, enginyeria industrial, telègraf) → millora i alhora acceleració 
                                  del sistema de vida
                                                    iii.      Acumulació i circulació de grans capitals → revolució financera (accions, borses)

La nena obrera, Planella (1882)
Al liceu, Ramon Casas (1901)

o   Transformacions socials:
                                                    iv.      La burgesia és la classe social dominant
                                                     v.      Explotació dels treballadors a les indústries 
                          → aparició del proletariat obrer → moviments obrers
                                                    vi.      Millora de les condicions de vida:
                                      1.      Expansió de l’alfabetització
                                      2.      Descobriments científics: Pasteur, Koch...

·         Literatura:
o   Recerca de la veritat, afany de realisme i de justícia social 
    → el realisme i el naturalisme parlen tant de la burgesia com dels treballadors 
         i les seves condicions de vida



L’escriptor i la indústria del llibre

·         El negoci del llibre:
o   Ascens burgesia → Augmenta la demanda del públic lector 
                               → L’edició esdevé un negoci
o   El públic marca el gust literari
o   Es manté la censura, que dicta la moral pública: judicis contra Baudelaire i Flaubert (1857)
·         Els gèneres literaris:
o   Poesia: poques possibilitats de benefici
o   Narrativa: consolidació com a gènere literari més conreat 
 → Impuls de la novel·la, publicada en fulletó
·         L’escriptor es pot professionalitzar:
o   Se sotmet a les lleis del mercat comercial
o   Gèneres que triomfen:
§  La novel·la de fulletó: publicada a la premsa per capítols, 
drama moralitzant, realista
§  El teatre burgès: enginyós, amable, per “passar l’estona”
§  El vodevil: comèdia lleugera, frívola, amb equívocs
o   Sovint es dedica a l’activitat periodística: columnes d’opinió, reportatges d’actualitat...















L’escriptor al marge de la societat o com a intel·lectual compromès

·         L’escriptor que no accepta les regles del negoci o del gust esdevé un marginat, 
      amb dues opcions:
o   Bohèmia
o   Compromís
·         Bohèmia:
o   Opció vital, no s’accepten les convencions, es malviu de l’ofici, 
l’escriptor es dedica a l’art per l’art
o   Desconnexió amb la societat → Malestar davant del món, “mal del segle” o “spleen”: 
tristesa indefinida, insatisfacció en un entorn urbà, desesperació, bogeria, suïcidi

·         L’intel·lectual compromès:
o   Vol transformar la societat i participar en la vida política
o   Émile Zole (140-1902): denuncia l’antisemitisme del cas Dreyfus
  
Art, misèria i desesperació, Jules Blin (1880)
El quart estat, Pellizza da Volpedo (1901)



La Renaixença

·         Moviment cultural de recuperació de la identitat catalana, iniciat amb els estudis 
       d’història i literatura de la Il·lustració del sXVIII
·         Referent medieval: desig de reconstruir el passat medieval català,  gran vitalitat cultural i històrica 
       → Reivindicació dels grans autors medievals: Llull, March, Martorell, Metge...
·         Diglòssia literària i lingüística del català:
o   Decadència de la llengua culta i pervivència del català com a llengua d’ús del poble.
o   Es manté la literatura popular: consolidació de la literatura de tradició oral en el teatre 
(sainet), la música (cant coral) i la poesia (cançoner popular).
o   L’adopció del castellà és signe d’ascens social.
o   Llengua poètica medievalitzant, rural, més pura que la de les ciutats, castellanitzant.

Romanticisme i Renaixença

·         El moviment romàntic:
o   S’inicia a finals del sXVIII a Alemanya amb Goethe, Schiller i Heine, 
i a la Gran Bretanya amb Wordsworth, Byron, Shelley i Keats; 
França: Victor Hugo; Espanya: Larra i Bécquer.
o   Música: Beethoven, Schubert o Chopin.
o   Noves idees de llibertat nascudes de la Revolució Francesa.
o   Reivindicació de la personalitat i la cultura pròpies del país.
o   L’Edat Mitjana com a referent màgic i aventurer.
o   Insatisfacció davant la realitat, idealisme poètic i estètic, actituds d’enyorança, 
malenconia o dolor.
o   Recerca de la realitat interior: somnis, visions, la natura  reflecteix les emocions.
o   Trencament de les normes de la poètica clàssica, que imita la realitat, rebuig de la raó 
→ Defensa de l’originalitat i la creativitat, d’allò que és irracional, misteriós.
  
Dos quadres de C. D. Friedrich (1774-1840)
·         A Catalunya, recuperació del sentiment patriòtic i dels senyals d’identitat nacional:
o   Espiritualitat cristiana
o   Creacions tradicionals col·lectives autòctones: llegendes, mites, poesia èpica, 
cançons, danses...
o   Idealització de la vida rural
·         Desvetllament de la consciència nacional → Nacionalisme polític.

·         EN CONCLUSIÓ, la literatura és un mitjà d’expressió:
o   ...de l’esperit individual
o   i també de la col·lectivitat  nacional


Difusió de la Renaixença

·         Mitjans de difusió:
o   Premsa i indústria del llibre, insuficients i precaris
o   Publicacions de literatura popular:
§  romanços, peces teatrals, novel·la de fulletó
§  revistes satiricopolítiques: La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa
o   Jocs Florals

·         Jocs Florals:
o   Certamen instituït a Tolosa entre 1324 i 1484.
o   Reinstaurats a Barcelona el 1859.
o   Plataforma pública per a l’ús literari del català.
o   Estímul d’escriptors importants
o   Lema: Pàtria, Fides, Amor.
o   Premis: englantina (poema patriòtic), viola (poema religiós) i flor natural (poema amorós).
o   Primera època: català medievalitzant, arcaic.
o   1877: Guimerà és nomenat “Mestre en Gai Saber” i es premia L’Atlàntida
o   1900: acceptació de les noves estètiques, incorporació de Costa i Llobera, 
Josep Carner i Joaquim Ruira


Una pàgina de "L'Esquella de la Torratxa"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada