dimarts, 29 de març de 2016

Apunts de literatura catalana: La narració costumista i realista

DEL QUATRE DE COSTUMS A LA NOVEL·LA REALISTA-NATURALISTA

El quadre de costums
·         Intenció: recrear de forma literària allò que pot desaparèixer i que forma part 
de la manera de ser d’una col·lectivitat (connexió amb el Romanticisme).
·         Aproximació a la realitat d’un temps, valor documental.
·         Prosa publicada a la premsa.
·    Dues modalitats:
o   Costumisme urbà: descobriment i incorporació de la realitat contemporània, 
intenció crítica .
o   Costumisme rural: visió nostàlgica, idíl·lica, conservadora, de la vida al camp.
·         Costumisme català: sovint es barregen les dues modalitats perquè té un to subjectiu.

·         Robert Robert (1830-1873):
o   Polític d’idees liberals i republicanes.
o   Espai urbà.
o   Enfocament nostàlgic .
o   Intenció crítica de denúncia dels comportaments arbitraris o deshonestos.
o   Perspectiva irònica, humorística o satírica.
·         Emili Vilanova (1840-1905):
o   El millor escriptor d’articles i quadres de costums.
o   Retrat de molts tipus humans populars característics de finals del XIX.
o   Gran observador, visió nostàlgica, poètica, humorística, amb tocs de crítica social.
o   Riquesa lingüística.

La novel·la romàntica
·         Tres tipologies:
o   El drama amorós:
§  Goethe, Werther (1774): el suïcidi per la impossibilitat de l’amor
o   La novel·la històrica:
§  L’escocès Walter Scott (Ivanhoe, 1819)
§  L’anglesa Charlotte Brontë (Jane Eyre, 1847)
§  Els francesos Victor Hugo (Nostra Senyora de París, 1831) i
 Alexandre Dumas pare (Els tres mosqueters, 1844).
§  Ambients medievals, temps antics...
o   La novel·la de fulletó:
§  Alexandre Dumas fill (La dama de les camèlies, 1848) i Eugène Sue.
§  Molt popular, publicada per capítols.
§  Sentimentalisme i dramatisme de la vida i les relacions amoroses dels personatges.
·          A Catalunya es tradueix ràpidament al castellà.

Charlotte Brönte
Alexandre Dumas, pare
Victor Hugo

Situació de la novel·la en llengua catalana
·         Antoni de Bofarull (1821-1892), L’orfeneta de Menargues (1862):
o   La primera novel·la històrica en català.
o   Ingredients de novel·la històrica i de fulletó.
o   Apareix en un moment molt difícil, sense suport editorial ni una llengua literària fixada.
·         Martí Genís i Aguilar (1847-1932), Julita (1869):
o   Amic i company de Verdaguer.
o   Romanticisme idealista, visió subjectiva del paisatge, aparició del somni, 
amor espiritualitzat.

La novel·la realista i naturalista

·         El realisme:
o   Stendhal (1783-1842) diu que la novel·la ha de reflectir fidelment la realitat.
o   Flaubert, Madame Bovary (1857):
§  Món contemporani.
§  Tema recurrent: l’adulteri d’una dona burgesa.
§  Els personatges estan influïts pel medi i la situació històrica i social.
§  Protagonisme a la burgesia i la classe mitjana.
§  Objectivitat narrativa: narrador impassible, no moralitzant.
§  Domini absolut del llenguatge.
§  Crítica a la burgesia establerta i dominant.
o   Émile Zola, Germinal (1885):
§  Novel·la naturalista.
§  Segueix el mètode científic i el positivisme determinista (l’ésser humà 
està condicionat per la influència del medi ambient i l’herència biològica):
§  Protagonisme a les classes treballadores.
§  Denúncia de la situació laboral penosa dels treballadors de les mines.



NARCÍS OLLER

Un narrador en sintonia amb el seu temps

·         Narcís Oller (1846-1930) és el novel·lista català més destacat del segle XIX, educat 
en un ambient culte i il·lustrat.
·         Estudia Dret a Barcelona i alterna l’exercici de la carrera amb la dedicació a la narrativa.
·         Escriu en català a partir de 1877, aconsellat pels crítics Yxart i Sardà, introductors 
del naturalisme.
·         Té una tendència romàntica que es desvia de l’objectivitat cap al sentimentalisme 
i el moralisme.

Un projecte narratiu ambiciós

·         Aconsegueix premis de prosa als Jocs Florals (que aleshores ja no eren només de poesia) 
de 1879 i 1880.
·         La papallona (1882):
o   Gran èxit, traducció al francès amb pròleg de Zola.
o   Barreja d’elements costumistes i naturalistes, amb tractament moralitzant.


L’Escanyapobres

·         L’Escanyapobres (1884):
o   Una de les seves millors obres, de gran qualitat literària.
o   Desenvolupa el tema de la passió pels diners, que condueix el protagonista 
a una mort tràgica.
o   Retrata l’impacte de la industrialització en el camp català.
o   Objectivitat realista.

Vilaniu i La febre d’or

·         Totes dues narren les tensions socials i històriques en un àmbit provincià.
·         La febre d’or (1890-1892):
o   La novel·la més ambiciosa i extensa d’Oller.
o   Tema: l’enriquiment d’una família humil, gràcies a la febre borsària; 
l’ascens de la menestralia a la burgesia.
o   L’època de la febre d’or és de 1880 1 1882.
o   Afany documental, retrat precís de la societat burgesa.


 La bogeria

·         La bogeria (1899):
o   Intent d’aplicar els postulats naturalistes, estudi psicològic de la demència.
o   Originalitat: narrador-testimoni.
o   Fatalisme derivat del determinisme científic.

Pilar Prim

·         Pilar Prim (1906):
o   Novel·la psicològica amb tècniques modernistes.
o   Narra les dificultats d’una viuda a l’hora de refer la vida sentimental a causa 
dels prejudicis morals i socials.
o   Molt bones descripcions, properes al modernisme.



Els contes

·         Provatures de cara a les novel·les.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada