El text explicatiu o expositiu
L’exposició és l’acte de parlar o escriure sobre un tema per a donar-lo a conéixer. Per tant, la seva finalitat és didàctica i pretén oferir informació sobre fets, dades, conceptes... Amb l’exposició es vol mostrar continguts objectius, és a dir, fer comprendre un concepte o coneixements, o bé proposar la visió d’un problema i les solucions possibles. Rep el nom de text explicatiu aquell text que exposa amb paraules clares, amb els desenvolupaments necessaris, amb exemples, etc. una matèria, un text o un autor, més o menys difícil.
Les característiques principals dels textos expositius han de ser l’ordre, la claredat i l’objectivitat.
Es classifiquen en:
- Divulgatius, quan el contingut pot ser comprés per qualsevol receptor no versat en la matèria tractada
- Especialitzats, si cal un cert nivell de coneixements sobre el tema per a poder-los comprendre. Solen dividir-se en dos tipus:
- científics i tècnics (relacionats amb les ciències empíriques: física, matemàtiques, química, medicina, geologia...)
- humanístics (relacionats amb les ciències humanes i socials: història, filosofia, lingüística, crítica literària...).
Els recursos principals són:
- Impersonalització per a donar validesa universal als enunciats: absència de díctics, ús de plurals de modèstia i d’oracions passives i impersonals
- Predomini del present d’indicatiu amb valor atemporal
- Predomini de les oracions enunciatives, tant afirmatives com negatives
- Ús de lèxic específic o terminologia pròpia del tema que es tracta
Recomanacions per fer una bona redacció
La claredat expositiva treballa sobretot la sintaxi; la precisió revisa la semàntica, i la correcció, la morfologia i la gramàtica.
Serveix de ben poc aconseguir un text correcte, quan encara és imprecís i poc clar [1]. I tampoc no serveix de gran cosa precisar un text que no s’expressa encara amb claredat [2]. Només quan un text s’expressa clarament val la pena revisar-ne la precisió i, amb posterioritat, la correcció [3]:
[1] En l’actualitat, no hauria d’entrar dins els parametres d’estudi de cap disciplina universitària, i, sobretot, a cap assignatura que s’imparteixi a la facultat de ciències de la comunicació, la categorització (o, altrament dit, classificació) dels mitjans de comunicació àudiovisuals, atès que allò més important per a l’estudi i anàlisis d’aquests mitjans de comunicació àudiovisuals, més que el suport mediàtic que s’empra per oferir al públic espectador els coneixements i informacions que es volen transmetre, és la delimitació de les funcions que exerceix aquesta comunicació, és a dir, si aquesta comunicació té voluntat narrativa, informativa, reflexiva...
Aquest primer text és imprecís, incorrecte i poc clar. Imprecís perquè presenta un retoricisme exagerat, que s’acompanya d’incisos constants que no aporten informació nova; poc clar perquè constantment el lector ha de reiniciar la frase per comprendre’n el significat, atès que l’extensió i la complexitat de les oracions, juntament amb un ordre il·lògic dels seus components, impedeixen una lectura àgil. I incorrecte perquè no s’han tingut en compte alguns aspectes normatius.
[2] Actualment, no hauria d’entrar dins els parametres d’estudi de cap disciplina universitària el fet de categoritzar els mitjans de comunicació àudiovisuals, atès que el més important, més que analitzar el suport mediàtic emprat, és delimitar les funcions de la comunicació (narrativa, informativa, reflexiva...).
Hi ha hagut una millora substancial, que afecta sobretot la precisió i, en gran part, la claredat; falta encara, però, rebaixar la complexitat d’algunes oracions i estructurar-les d’acord amb un ordre més lògic dels seus elements. Amb posterioritat, caldrà fer una revisió ortogràfica d’aquest nou text que s’expressa amb claredat i precisió.
[3] Actualment, categoritzar els mitjans de comunicació audiovisual no té sentit, ja que el que compta són les funcions comunicatives (narrativa, informativa, reflexiva...) independentment del suport que s’utilitzi. Dit d’una altra manera: el més important és allò que es vol dir i no el canal que s’utilitza per dir-ho.
La reescriptura persegueix amb la claredat l’obtenció d’una exposició fàcilment intel·ligible pel destinatari. Perquè, entre dos textos que comuniquin d’una manera semblant, el més eficaç és aquell que demana el mínim esforç lector.
El que persegueix la claredat és la comprensió absoluta del text sense un esforç suplementari: intenta, per tant, que el discurs no contingui fragments ambigus ni exposi idees de manera segmentada, que el lector no hagi d’inferir la informació que no queda prou explicitada ni hagi de rellegir el text per poder-lo comprendre totalment... En definitiva, procura oferir un missatge directe i diàfan, fàcilment interpretable pel lector.
La claredat expositiva s’afavoreix amb el respecte a la sintaxi de la frase, que estableix un ordre bàsic en la col·locació dels seus elements: per una banda, l’ordre estructural, que respon a la disposició de subjecte-verb-complement; per altra, l’ordre lògic, segons el qual es disposarà la la informació rellevant a l’encapçalament de la frase; en darrer terme, l’ordre cronològic de l’acció descrita, que permet que les accions se succeeixin en l’ordre en què es realitzaren.
Exemples
[1] Ordre estructural dels components sintàctics
Text original
L'existència de fortes pressions econòmiques interessades a minimitzar les opinions i els estudis crítiques i amb els aliments modificats genèticament és la denúncia que fa l’autor.
Text millorat
L'autor denuncia l’existència de fortes pressions econòmiques interessades a minimitzar els estudis i les opinions crítiques amb els aliments modificats genèticament.
[2] Ordre lògic dels components sintàctics
Text original
Les oportunitats per reorganitzar les indústries dels països de l’Est que havien arribat a una fase del cicle del producte que requeria una deslocalització de certs segments en països menys desenvolupats (indústria tèxtil, indústria de l’automòbil) han estat aprofitades per les empreses europees .
Text millorat
Les empreses europees han aprofitat les oportunitats obertes a l’Est per reorganitzar les indústries que havien arribat a una fase del cicle del producte que requeria una deslocalització de certs segments en països menys desenvolupats (indústria tèxtil, indústria de l’automòbil).
[3]Ordre cronològic dels esdeveniments
Text original
Les tipologies s’utilitzen, una vegada obtingudes, per estudiar els canvis en les representacions del cicle de l’aigua i l’evolució individual dels alumnes al llarg del temps.
Text millorat
Una vegada obtingudes les tipologies, s’utilitzen per estudiar els canvis en les representacions del cicle de l’aigua i l’evolució individual dels alumnes al llarg del temps.
Aquest respecte per la sintaxi també preveu actuar en aquelles estructures discursives que mostren informacions en diferents nivells jeràrquics: aquests casos, per evitar que el lector hagi de retrocedir en el text per esbrinar l’origen del complement, l’autor cal que evidenciï els lligams lògics que s’estableixen entre els fragments relacionats:
Exemple
Text original
La investigació aborda el problema del poder durant els primers mesos de la guerra civil i la seva relació amb els esdeveniments revolucionaris, i mostra, a partir d'una exhaustiva utilització de fonts arxivístiques ¾algunes d'elles inèdites pels investigadors¾, hemerogràfiques i bibliogràfiques, les claus que facilitaren l'enfonsament de bona part de l'aparell d'Estat a Catalunya, representat per les institucions del Govern autònom, i el sorgiment d'un poder revolucionari certament atomitzat, però de naturalesa diferent al poder legal, així com els factors que influïren i destacaren en la seva eliminació i en el procés posterior de recuperació institucional.
Text millorat
La investigació aborda el problema del poder durant els primers mesos de la guerra civil i la seva relació amb els esdeveniments revolucionaris; també, a partir d'una exhaustiva utilització de fonts arxivístiques -algunes d'elles inèdites per als investigadors-, hemerogràfiques i bibliogràfiques, mostra les claus que facilitaren, per una banda, l'enfonsament de bona part de l'aparell d'Estat a Catalunya, representat per les institucions del Govern autònom, i, per altra, el sorgiment d'un poder revolucionari certament atomitzat, però de naturalesa diferent al poder legal. En aquest estudi també s’identifiquen els factors que influïren i destacaren en l’eliminació d’aquest poder revolucionari i en el procés posterior de recuperació institucional.
La densitat informativa pròpia dels textos acadèmics comporta, en certa manera, que els fragments discursius sovint esdevinguin massa extensos i complexos, en part per la presència de complements que en matisen la idea principal. Extensió i complexitat poden ser factors que entorpeixen la claredat textual. Els incisos sovint són el resultat d’una exigència informativa i, per tant, hi han de ser, però han de ser mesurats: una bona combinació i col·locació d’aquests incisos, així com una encertada selecció prèvia, col·laboren a assolir una exposició transparent, fita prioritària en la transmissió de coneixement. En aquest sentit, l’autor ha de valorar la rellevància de la informació complementària que vol introduir i, un cop determinada la pertinència de l’incís, ha de tenir present que la seva presència no pot entorpir relacions clares de significat establertes entre elements de la frase, ni crear missatges on regni l’ambigüitat:
Exemples
[1] Eliminació d’incisos innecessaris
Text original
La tesi aborda, igualment, l'estudi, concret i particular, d'alguns dels elements que acompanyaren aquesta situació, coneguda com la situació de doble poder.
Text millorat
La tesi aborda l'estudi d'alguns dels elements que acompanyaren aquesta situació de doble poder.
[2] Adequada col·locació dels complements
Text original
La parenquimografia cerebral digitalitzada, que és una tècnica útil en el diagnòstic, en el pronòstic i en la valoració del tractament de la isquèmia cerebral i que permet analitzar el "temps de trànsit cerebral" i l´asimetria interhemisfèrica, permet conèixer l’hemodinàmica de la circulació cerebral.
Text millorat
La parenquimografia cerebral digitalitzada permet conèixer l’hemodinàmica de la circulació cerebral. És una tècnica útil en el diagnòstic, en el pronòstic i en la valoració del tractament de la isquèmia cerebral, i permet analitzar el “temps de trànsit cerebral” i l’asimetria interhemisfèrica.
[3] Manteniment de les relacions de significat
Text original
Alguns organismes creen, darrerament, confusió en, sense una intenció clara, voler, barrejar moviments i eixamplar límits sense cap justificació vàlida.
Text millorat
Darrerament i sense una intenció clara, alguns organismes creen confusió en voler barrejar moviments i eixamplar límits sense cap justificació vàlida.
[4] Missatges sense ambigüitats
Text original
Se ha producido una gran proliferación de la oferta de gabinetes y centros de reeducación y apoyo escolar, con actuaciones de tratamiento muy diversas (logopedia, psicomotricidad, formación de padres, entrenamiento en habilidades bàsicas, etc), que se han consolidado y actualmente presentan una oferta de gran calidad y amplitud.
Text millorat
Se ha producido una gran proliferación de la oferta de gabinetes y centros de reeducación y apoyo escolar, con actuaciones de tratamiento muy diversas (logopedia, psicomotricidad, formación de padres, entrenamiento en habilidades bàsicas, etc). Estos centros se han consolidado y actualmente presentan una oferta de gran calidad y amplitud.
Un altre factor que es presta a la millora de la claredat informativa és l’acció descrita pels verbs,
veritables ànimes de la frase. Si aquesta acció es formula de manera passiva, on queda menys evident el subjecte, la frase perd en claredat; en canvi, si la mateixa acció es reformula de manera activa, el lector hi entreveu més fàcilment els agents implicats:
Exemple
Text original
La ressonància N6 (2,05 UA) va ser estudiada, mitjançant integracions numèriques per un milió d'anys, per Froeschli i Scholl (1986).
Text millorat
Froeschli i Scholl (1986) van estudiar la ressonància N6 (2,05 UA) mitjançant integracions numèriques per un milió d'anys
En un sentit similar, cal tenir clar que una excessiva presència de substantius (sobretot substantius abstractes) també actua en detriment d’aquesta agilitat tan desitjada. Cal, per tant, preveure la possibilitat d’activar alguns d’aquests substantius en vista a una millora textual:
Exemple
Text original
S’ofereix una classificació on es fa una identificació de les activitats i projectes telemàtics educatius, a partir d’una organització que té en compte els recursos informàtics utilitzats, i on es destaca la diferenciació entre projectes d’interacció personal i projectes de col·laboració col·lectius.
Text millorat
S’ofereix una classificació on s’identifiquen projectes i activitats telemàtiques educatives, que s’organitzen segons els recursos informàtics utilitzats, i on es diferencien els projectes d’interacció personal dels projectes de col·laboració col·lectius.
Un darrer aspecte que afavoreix l’agilitat i la claredat discursives és el to dels missatges: un to positiu és molt més eficaç, informativament parlant, que un to negatiu, que sovint dificulta identificar l’element negat:
Exemple
Text original
Una de les crítiques que s’han fet afecta l’extensió dels textos, i no és que no es cregui que no sigui correcta, però potser, sense escurçar-los, es podria destacar allò important.
Text millorat
Una de les crítiques que s’han fet afecta l’extensió dels textos, que, tot i ser correcta, es podria millorar destacant els fragments més importants.
Si un escrit té en compte aquests criteris, té moltes garanties d’èxit; ara bé, no cal que d’aquests criteris estilístics se’n faci un dogma: una prosa variada (i equilibrada) també col·labora en la creació d’un text clar i àgil.
La precisió permet dotar el text del seu significat correcte: un text precís proporciona el mot just que el context exigeix. En aquest sentit, un element que dificulta la precisió i, per tant, la comprensibilitat d’un text, és la presència de mots buits de significat o mots amb un sentit massa ampli. El diccionari, com a eina lexicogràfica i terminològica bàsica, esdevé el pilar instrumental de la precisió.
Però la precisió va més enllà del mot i comprèn també l’oració. En aquest àmbit es parla de concisió, que és la concreció de la precisió a nivell oracional: un text precís i concís és aquell que evita els circumloquis, les paràfrasis i les repeticions innecessàries que no afegeixen informació nova i rellevant per al propòsit comunicatiu. La concisió també es reflecteix en una exposició sense retoricismes, amb la informació justa i necessària per comprendre l’esdeveniment narrat.
L’exemple següent mostra com es concreta la precisió textual. Per una banda, aquesta precisió queda palesa en una millora semàntica, en el sentit que cal emprar els mots en la seva justa interpretació i cal evitar aquells que no vehiculin cap significat específic (o bé perquè són mots buits o bé perquè tenen un significat massa ampli). Un text, però, només serà precís si aquests termes que s’utilitzen en la seva correcta significació es concreten en períodes sintàctics clars, on s’evita la redundància i el circumloqui, i transmeten les idees de manera directa i àgil, és a dir, de manera concisa:
Text original
Quan tot just s’iniciava el segle XIX, la reforma del sector de l’agricultura havia arribat a la seva fi. Els camps, però, eren com sempre havien estat, minúsculs, i als pagesos els feien falta els diners necessaris per fer inversions. En una situació en què uns pocs s'havien fet rics, n'hi havia molts que s'havien fet pobres i que intentaven marxar cap a les ciutats per tal de millorar les seves pròpies condicions de vida.
Text millorat
A principis del segle XIX, la reforma agrícola havia culminat. Els camps, però, continuaven sent minúsculs, i als pagesos els mancava el capital necessari per invertir. En un context en què uns pocs s'havien enriquit, n'hi havia molts que s'havien empobrit i que intentaven emigrar a les ciutats per millorar les seves condicions de vida.
Finalment, arribem a la gramàtica, a la normativa. Perquè, evidentment, un text s’ha de produir des de la correcció estipulada pel codi. Per tant, la darrera revisió sempre serà normativa: quan l’autor ja està satisfet de l’eficàcia del seu text, aleshores cal que, abans de comunicar-lo, hi apliqui el darrer judici normatiu.
És improductiu el zel excessiu per la correcció en tot el procés de producció textual, però acaba sent definitiu, perquè res no és més textualment ineficaç que una incorrecció no detectada.
Un text llegible és un text que comunica de manera intel·ligible allò que l’escriptor desitja o necessita comunicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada