Apunts sobre la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Notes sobre la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938)

• Concepció de la creació artística com resultat de la tensió entre el món exterior i sensorial i la interiorització d’aquest món. L’oposició entre contraris duu dolor i alhora elevació de la consciència.
• La mirada percep la natura per transcendir-la i convertir-la en símbol, en paraula pura, que supera el paisatge.
• La paraula s’associa a la llum (estat superior de la consciència), que prové de l’energia de la natura.
• El poeta esdevé àngel, albatros, arbre, vident.
• Influència inicial de l’Escola Mallorquina i de Gabriel Alomar. Incorpora influències de la poesia tradicional, de l’avantguarda, i recull tòpics barrocs.
• Recull la teoria del cosmos d’Heràclit i els presocràtics: la realitat és canvi, mutació constant. Tot el que existeix està sotmès a un canvi permanent. La realitat és un enfrontament sense fi entre contraris, del qual sorgeix l’harmonia, l’equilibri que constitueix el cosmos. El foc condensat dóna lloc al mar, del qual emergeix la terra. De tots dos sorgeixen els vapors que engendren els núvols, que a l’incendiar-se retornen cíclicamental foc (elements: foc, llum, aigua, aire i terra).
• Vocabulari rossellonià: moviment, llum, flama, foc, fosca, ombra, visió, ritme, vibració, tremolor, moviment, lluita, potència, flagell, corba, aigua, cristall, àngel, mar, aigua, música... Foc: màxima expressió de la puresa, el dinamisme i l’ascensió. Contrast amb foscor, caiguda i mort.

Escola Mallorquina

·         Herència de Carles Riba

·         Concepte culturalista de la poesia, intel·lectualisme, culturalisme (referències culturals)

·         Costumisme, paisatgisme (relació íntima)

·         Espiritualitat, serenor, pau, harmonia

·         Gust pel món clàssic, cites de mites clàssics

·         Sonet, formalisme

Avantguardes (surrealisme)

• El·lipsis, elisió del verb i de l’article, ús de la forma d’infinitiu
• Imatges encadenades, mobilitat, dinamisme
• Forma lliure de les estructures clàssiques (sonet, lira, dècima...)

Postsimbolisme

• Influència de la generació del 27 (Guillén, Lorca, Alberti...)
• Abstracció, simbolisme, paisatge interior
• Depuració extrema: poesia pura. El poema comunica per si mateix, s’allunya de la realitat tangible
• Metàfora i símbol; al·literació, paral·lelisme, sinestèsia
• Reflexió sobre la creació poètica: desig d’assolir una veritat superior mitjançant la poesia
• Temes transcendentals i metafísics: la mort, l’amor, la humanitat, la bellesa
• Lligam íntim forma-fons
• Predomini dels substantius, essencialisme
• La música i el color

Neopopularisme

• Temàtiques d’arrel folklòrica i tradicional
• Estructura repetitiva, frase curta, tornada senzilla, llenguatge popular; onomatopeia, diminutiu

Barroc

• Rigor formal, exercicis d’estil, artificiositat, sonet
• Contrast, joc o lluita de contraris, oxímoron; metàfora, comparació
• Mirall, blanc i negre, ivori, atzabeja, tela, tapís, or, lluna, lliri...
• Cites dels clàssics, tòpics, mites, metamorfosis
• Vinculació formal i temàtica amb la tradició
• Francesc Vicenç Garcia