diumenge, 27 de març de 2016

Apunts de "Jardí vora el mar", de Mercè Rodoreda

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda: vida i obra
1908: naixement a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, filla d’Andreu Rodoreda i Montserrat Gurguí. Els pares són aficionats al teatre.
1909: Joan Gurguí, germà de Montserrat, marxa a l’Argentina.
1915-17: estudis primaris.
1919: retorn del tiet, mitificat per carta.
1921: mor l’avi, Pere Gurguí, que li inculca la passió per la lectura i per les flors. L’arribada del tiet imposa austeritat i ordre convencional a la família.
1922-1924: malaltia de xarampió de Salvador. Repòs a Viladrau.
1928: matrimoni als 20 anys amb Joan Gurguí, 14 anys més gran, que ella no accepta.
1929: neix el seu fill Jordi. Rodoreda comença a escriure.
1930: Títol de batxiller al Liceu Dalmau amb matrícula d’honor. Ingrés a la Universitat.
1932: Sóc una dona honrada? (N). Escriu contes per a diaris. Llegeix Verdaguer, Ruyra, Carner, Shakespeare, Zola...
1933-34: publica entrevistes i cròniques a la revista Clarisme, dirigida per Delfí Dalmau.
1934: Del que hom no pot fugir (N), Un dia en la vida d’un home (N). Coneix Puig i Ferreter, Andreu Nin (traductor de Dostoiesvski i Tolstoi), Francesc Trabal, Joan Oliver i Joan Prat (Armand Obiols).
1935-39: escriu contes infantils a La Publicitat.
1936: Crim (N). Esclat de la guerra civil. Intensifica el compromís amb la societat. Creació de “El club dels novel·listes”, que agrupa Xavier Benguerel, Pere Calders, Mercè Rodoreda... Temps després s’amplia i esdevé l’Agrupació d’Escriptors Catalans.
1937: treballa com a correctora de català al Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Aloma guanya el premi Crexells. Andreu Nin, amb qui té una relació, mor assassinat. Se separa de Joan Gurguí.
1938: es publica Aloma (N). Rebutja les novel·les anteriors. Representant del PEN Club català al congrés de Praga.
1939: emprèn l’exili el 23 de gener deixant el fill amb l’àvia pensant de retornar aviat. De Perpinyà a Toulouse i a un castell del XVIII a Roissy-en-Brie, prop de París. Conviu amb Anna Murià, C.A.Jordana, Francesc Trabal, Pere Calders, Xavier Benguerel, Agustí Bartra i Armand Obiols (pseudònim de Joan Prat), amb qui inicia una relació. Esclata la 2a Guerra Mundial i molts intel·lectuals marxen a Amèrica (Bartra, Calders...).
1940-44: fugida de París per l’entrada dels alemanys.
1944: s’instal·la a Limoges, després a Bordeus i el 1946 acaba a París. Cus per a uns magatzems i escriu contes i poesies. També pinta, influïda per Paul Kle, Joan Miró i Vassily Kandinsky.
1947-53: té problemes de salut. Una paràlisi al braç li impedeix dedicar-se a la literatura de creació llarga. Busca la poesia.
1951: s’inicia en la pintura, intentant imitar Picasso, Klee, Kandinsky, Miró...
1954: trasllat a Ginebra, on Obiols treballa de traductor per a la UNESCO.
1958: publica Vint-i-dos contes (C).
1959: presenta Una mica d’història (futura Jardí vora el mar) al premi Joanot Martorell. Comença a escriure Colometa (futura La plaça del Diamant). Mor Carles Riba.
1960: inicia la relació epistolar amb Joan Sales. Consolidació de la dictadura i obertura al turisme. Publicació de La pell de brau (Espriu), Vacances pagades (Pere Quart) i Da nuces pueris (Gabriel Ferrater).
1961: envia La mort i la primavera al premi Sant Jordi, però no té èxit.  Mor Josep Maria de Sagarra.
1962: es publica La plaça del Diamant (N).
1965: es comencen a traduir les seves novel·les a l’estranger.
1966: es publica El carrer de les Camèlies (N).
1967: es publica Jardí vora el mar (N) i La meva Cristina i altres contes (C). Escriu Mirall Trencat.
1969: es publica la nova versió d’Aloma (N).
1971: Obiols mor a Viena.
1972: comença la seva estada a Romanyà de la Selva.
1974: es publica Mirall Trencat (N). Reconeixement públic, reedicions, traduccions...
1976: es publica Semblava de seda i altres contes (C).
1980: premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Publica Viatges i flors (C) i Quanta, quanta guerra (N).
1982: versió cinematogràfica de La plaça del Diamant, de Francesc Betriu.
1983: mor a Barcelona. És enterrat a Arenys.
1986: publicació pòstuma de La mort i la primavera (N).

Evolució de la novel·lística de Rodoreda
1938:
  • Aloma: història d’amor frustrada entre una jove i un home madur, que tenen un fill; trama sentimental de regust amarg; conflicte entre home (covard) i dona (forta, d’aparença fràgil); pors de l’adolescència; tristesa; descoberta de l’amor amb dolor; narrador omniscient; temps al·ludit per les estacions i les flors; projecció dels pensaments; prosa poètica
1958:
  • Vint-i-dos contes (C): protagonistes femenines madures; triangles amorosos fracassats; preocupació pel pas del temps; punts de vista diversos; expressió col·loquial i propera
1962:
  • La plaça del Diamant (N): l’obra més famosa; narra la història de la vida d’una noia ingènua, instintiva, del matrimoni a la maternitat i la maduresa, passant per la guerra, la soledat, l’angoixa i la fam; llarg monòleg interior; llengua viva, oral, espontània; procés personal (pèrdua i recuperació de la personalitat) lligat al col·lectiu (lluita per la democràcia); itinerari vital circular; simbologia
1966:
  • El carrer de les Camèlies (N): narració de la trajectòria erràtica d’una “recollida”, angoixa per la recerca dels seus orígens; incapacitat d’establir relacions sentimentals; itinerari vital circular
1967:
  • Jardí vora el mar (N)
  • La meva Cristina i altres contes (C): dificultats derivades de la comunicació; el rerefons del comportament humà; dualitat realitat/somni; evocació, lirisme, fantasia; anàlisi introspectiva
1974:
  • Mirall Trencat (N): síntesi mestra del model realista i dels mètodes psicologistes nous; reflexió sobre el pas del temps a través d’una nissaga familiar; marc cronològic rigorós i precís; conviu narrador omniscient i monòleg interior; conviu descripció minuciosa i el·lipsi; univers de detalls i de temes vinculats als objectes
1978:
  • Semblava de seda i altres contes (C): predomina la línia imaginativa.
1980:
  • Viatges i flors (C): prosa poètica.
  • Quanta, quanta guerra (N): novel·la de viatge d’un jove per un entorn rural en guerra; l’aprenentatge de la vida; cant a la solidaritat; estructura circular (retorna a casa)
1986:
  • La mort i la primavera (N): al·legoria onírica, visionària, de la vida humana situada en un món natural versemblant, un poble que fa de la Mort el centre de la vida

Trets generals de la seva obra
-          Ritme lent de producció, revisió rigorosa
-          El pes de l’autobiografia:
o   Infantesa solitària, sobreprotegida
o   L’espai idíl·lic de la infantesa: el jardí familiar del casal Gurguí, les flors...
o   El moment trasbalsador i dolorós de l’adolescència
o   L’avi: fascinació per les flors, gust per la lectura, catalanisme...
-          El cultiu de la novel·la psicològica, centrada en l’anàlisi del comportament de la dona (Narcís Oller, Carles Soldevila, Miquel Llor, Gustave Flaubert, Leon Tolstoi, Clarín, Virgínia Woolf... Les protagonistes viuen atmosferes d’asfíxia, fracassos matrimonials, experiències extraconjugals amargues...
-          El monòleg interior modern: James Joyce (Ulisses, 1932), Marcel Proust (A la recerca del temps perdut, 1908-1922)
-          La producció de Rodoreda és resultat d’un procés vital: adolescència (Aloma), joventut (La plaça del Diamant), maduresa, envelliment i mort (Mirall trencat).

Trets generals de Jardí vora el mar
-          Argument: triangle d’amor entre Rosamaria, Eugeni (l’amor autèntic, el noi humil) i Francesc (l’amor fals, el noi ric).
-          Punt de vista: narrador-observador (behaviorisme); monòleg masculí; personatge secundari sense nom, no omniscient; narració plena de buits, interrogants, etc:
o   “a mi sempre m’ha agradat molt saber les coses que els passen a la gent” (p9)
o   “la Quima em va dir que...”(p11)
o   “tot el poble anava ple de la història de la Miranda, i eren molt criticats...” (p39)
-          Temps:
o   Dualitat entre el temps actual i el passat (història d’amor tràgic):
§  de tot això fa tant de temps” (p9)
o   Durada:
§  “sis estius i un hivern dolent” (p10)
§  “vaig passar un hivern de mil dimonis” (p48)
o   Dualitat dia/nit:
§  “una nit de molta lluna es va banyar” (p13)
§  “algú passejava pel jardí a altes hores de la nit” (p12)
§  “va ser una nit de bogeria” (p23)
-          Marc històric: absència de marc històric (anys 20/30 a Catalunya?)
-          Espai:
o   Manca d’espai real (poble de costa prop de Barcelona?)
o   Barcelona: Sant Gervasi
o   Jardí: dos jardins
§  “la torre i les terres d’aquí al costat eren un camp d’herba i sargantanes! (p11)
§  “sempre m’ha agradat passejar pel jardí a la nit, per sentir-lo respirar” (p12)
o   El mar:
§  “a la una de la nit una colla es va anar a banyar i a riure” (p21)
-          Personatges
o   Grup A
§  Els propietaris
·         Antics:
o   La senyora Pepa: “amb un geni com un dimoni i vell com l’anar a peu” (p15)
o   El senyor Rovira: “un tros de pa” (p15)
·         Actuals:
o   La senyoreta Rosamaria: “tenia una cosa que no sé explicar,... coses de delicadesa” (p14)
o   El senyoret Francesc
§  Personatges rics, moderns, cosmopolites, extravagants, capriciosos:
·         Feliu Roca: pintor
·         Eulàlia: amiga, pintora aficionada, “aire recollit” (p13)
·         Sebastià: marit d’Eulàlia, caçador, “era el més divertit” (p37)
·         Maragda: modista, exmestressa de la sta. Rosamaria
·         La propietària d’una casa de modes de luxe
·         Una família francesa
§  Els veïns:
·         L’indiano Bellom: “de mitjana edat, molt ben vestit” (p24), vidu, “de jovenet havia anat a Amèrica a fer diners” (p25), “deien que era un bon home” (p27)
·         La filla Maribel: casa amb l’Eugeni, “té vint anys i és l’estampa de la seva mare” (p27)
·         L’Eugeni:
·         Toni: professor d’equitació, “un home petit” (p50), “de jove havia guanyat carreres” (p50)
o   Grup B
§  El servei: minyones, cuiners, jardiners, mossos de cavalls...; mirada irònica, pragmàtica, realista, antisentimental...; llenguatge col·loquial:
·         El “jo”: jardiners, narrador, “un jardiner sigui una persona una mica diferent de les altres, i això ens ve de tractar amb les flors” (p14), “tota la vida servint en aquella casa” (p28)
·         Cecília: la dona del jardiner, morta, “duia vestits de color lila” (p29)
·         Quima: cuinera
·         Miranda: cambrera, brasilera, “duia un vestit negre”, “cos prim com una serp” (p13)
·         Mariona: cambrera: noia de poble,  “que jo coneixia de vista” (p12)
·         Mingo: paleta, pretendent de Mariona
-           Temes
o   El fracàs de l’amor en totes les seves formes, la impossibilitat de l’amor per la infidelitat i la mort (el suïcidi), que duen a la infelicitat:
§  “la sta. R. havia perdut la criatura “ (p26)
§  “jo no he tingut mai fills... i n’estic més aviat content. Ja hi ha prou desgraciats al món” (p27)
§  “se’n va anar tot sol, dos mesos, per aquests mons de Déu. Com si estiguessin separats” (35)
§  “s’havien casat molt enamorats, però, allò que passa, amb els anys es van anar cansant” (p35)
o   La diferència social:
§  “a mi em divertien tants anants i venints, però m’estropellaven una mica el jardí” (p16)
§  “els invitats deien això ho vull i això ho deixo” (p21)
§  “cadascú al seu lloc” (p40)
o   El sexisme: “els senyors anaven per una banda i les senyoretes per l’altra” (p17)
o   El record feliç del món de la infantesa i l’adolescència, el “locus amoenus”:
§  Relacionat amb el jardí (sinònim de paradís)
§  Contrast entre el jardí petit i domèstic dels pares d’Eugeni i el gran i aristocràtic de can Brusi
§  “no està gaire bé viure fora de cas...” )p43)
o   El rebuig de la maternitat, la falta d’il·lusió pels fills
o   El món artístic vinculat a la pintura
o   La visió materialista del món
o   L’autobiografia:
§  L’amor pel conreu floral
§  El personatge bondadós del jardiner: gran, vidu, amant de les flors
§  El jardí de Sant Gervasi
§  “Ella tenia setze anys, quan la vaig conèixer, i jo anava pels trenta-cinc” (p31)
o   La mortificació gratuïta dels altres
o   La necessitat de l’humor com a forma d’evasió (personatges grotescos, tractament irònic, ridiculització dels costums dels rics...)
o   L’erotisme, el sexe i la puresa
-          Estil
o   Evita la paraula convencional i descriu la realitat sense anomenar-la, suggerint, triant formes subjectives:
§  “-... espero que passi alguna cosa. / -Quina cosa? / Vaig tossir sense voler i elles van callar i van anar-se’n” (p21)
§  “la torre del senyor Bellom, tan nova, tan blanca, ... amb el jardí despullat d’arbres, va esguerrar alguna cosa i és difícil dir ben bé el què” (p28)
§  “Ella no era una dona. No es pot explicar. Era una tendresa” (p31)
§  “la senyoreta, quan va saber del cert que estava d’aquella manera, va dir que no” (p35)
§  “-Ja deu saber que el meu marit... /- Li voldríem demanar que vostè... que és com de la família... En Francesc fa dies que es va molestar...” (p40)
o   Registre col·loquial: “una cosa que jo, com que sóc jardiner, no sé si sabré explicar” (p14)
o   Comparacions
o   Modismes, frases fetes, etc.
-          Els símbols
o   El jardí: el paradís, la puresa, la innocència
o   Les flors: la infància i la felicitat
o   Els arbres:
§  Eucaliptus: el vell treballador, l’estoicisme
§  El passeig de til·lers i les moreres
o   El mar:
§  “aquesta estesa de blau” (p9)
§  “aquesta bèstia blava” (p9)
§  “estava com un redéu de boig” (p18)
o   La lluna:
§  “sense la lluna no l’hauria coneguda” (p13)
o   El mirador:
§  “guaitant l’anar i venir de les onades” (p10)
o   El gat: l’edat adulta, tendències malèfiques i benèfiques indeterminades.
o   L’ocell:
§  L’Eugeni: “un ocell desesperat” (p10)
§  La Cecília: “se’m va morir als braços com un ocell” (p30)
o   La pluja


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada