diumenge, 14 de setembre de 2014

O oberta i tancada

El timbre obert o tancat d’“o” (en català oriental)

En general, el timbre de la “o” és obert si després ve una “i”: soci, odi, elogi, noi, boig, boira, oli, carboni, divorci, apoteosi, glotis... S’exceptuen els abats en –oix (boix) i –oixa (angoixa).


predomini d’“o” tancada
predomini d’“o” oberta
mots aguts
La majoria dels aguts accentuats: atenció, cançó, camió, boirós, generós, verinós
Això, allò, però, arròs, repòs
Compostos de bo, so, to, tro, cos, gros, os: debò, semitò, retrò
En les terminacions inaccentuades:
-oll, -olla: poll, genoll, ampolla, bombolla (però coll, moll, olla)
-om, -oma: colom, llom, aroma, coma (però hom, majordom)
-on, -ona: pregon, corona, mona (però son, dona)
-or, -ora: dolor, honor, aurora, rentadora (però tresor, cor, or, flor, hora, fora)
-orn: adorn, forn
-osa: cendrosa, sosa (però cosa, esposa, nosa, prosa, llosa)
En les terminacions inaccentuades:
-oc, -oca: bloc, foc, broca, roca (però boca)
-ol, -ola: alcohol, dol, consola, vola (però gola, esmicola, rodola)
-ort, -orta: hort, porta (però cort)
-ot, -ota: got,  ninot, derrota, pilota (però mot, nebot, gota, sota)
-ou: bou, nou (però pou, tou)
mots plans
Molt pocs: estómac, córrer, fóssim, fóssiu
La majoria dels plans accentuats: mòbil, sòcol, pròleg, sòlid, pròxim, autògraf
mots esdrúixols
Molt pocs: fórmula, pólvora, góndola
La gran majoria dels esdrúixols: demòcrata, còlera, quilòmetre, còmode




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada