Capítols
de “Tirant lo Blanc”, de Joanot Martorell, que han de llegir els alumnes de 1r
de Batxillerat del curs 2014-2015:
[Tirant arriba a Constantinoble i
s’enamora de Carmesina]
CXVII. Com Tirant fon arribat en
Constantinoble, e les raons que l’Emperador li dix. Des del paràgraf «Com
foren en la gran sala del palau l’Emperador lo pres per la mà...» fins al final
(p. 372-373).
CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo
cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’Emperador
(p. 374-375).
[Tirant malalt d’amors. Diafebus,
confident i mitjancer de Tirant]
CXIX. Raons de conhort que fa
Diabebus a Tirant perquè el veu pres ab lo llaç d’amor (p. 375-385).
CXX. Lamentació d’amor que fa
Tirant (p. 385).
CXXI.Raons que fa Diafebus a
Tirant, aconhortant-lo de ses amors (p. 386-389).
[Tirant declara el seu amor a
Carmesina]
CXXVI. Com Tirant satisféu en les
raons que l’Emperador li demanava). Des del paràgraf «E Tirant se’n tornà
prestament al port per fer-les partir. Com la Princesa véu que Tirant se n’anava...»
fins al final (p. 403-404).
CXXVII. Com la Princesa conjurà a
Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava (p. 404- 409).
[Amors de Diafebus i Estefania]
CXLVI. Capítol 146: La sentència
que l’Emperador donà contra los cavallers, ducs e comtes que presos eren.
Des del paràgraf «Lo dia ans que partissen, Diafebus tingué esment...» (p.
487-493).
CXLVII. L’albarà que féu Estefania
de Macedònia a Diafebus (p. 494).
[Somni fingit de Plaerdemavida]
CLXII. La resposta que féu la
Princesa a Tirant (p. 557-561).
CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida
féu. Des de l’inici fins al paràgraf: «—Certament —dix la Princesa— que
aquell cas no li és seguit sinó per la mia partida... (p. 561-566).
[Festes a Constantinoble. L’episodi de
la pinta i la sabata en «lo lloc vedat»]
CLXXXIX. Les grans festes que l’Emperador
féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà. Des de l’inici fins al
paràgraf: «—Lla on és atorgada la gràcia deu ésser besada e acceptada» (p.
616-629).
[Consells de Plaerdemavida a Tirant]
CCXIV. Parla Plaerdemavida (p.
655-657).
[La Viuda malparla de Tirant a
Carmesina]
CCXV. Lo mal consell e reprovat que
la Viuda Reposada donà a la Princesa contra Tirant (p. 657- 659).
[Esposalles de Diafebus i Estefania.
Facècies de Plaerdemavida]
CCXX. Resposta feta per l’Emperador
a Tirant (p. 668-671).
[Estefania i Plaerdemavida confidents
i mitjanceres de Carmesina i Tirant. Diàlegs sobre l’amor.]
CCXXVIII. Raonament que fa la duquessa
de Macedònia a la Princesa (p. 688-691).
CCXXIX. Com Plaerdemavida donà
esforç a l’ànimo de Tirant (p. 692-695).
CCXXX. Les raons que passaren entre
Tirant e la Princesa, e Plaerdemavida (p. 695-697).
[Tirant contempla Carmesina durant el
bany]
CCXXXI. Com Plaerdemavida posà a
Tirant en lo llit de la Princesa (p. 697-700).
[Plaerdemavida introdueix Tirant al
llit de Carmesina]
CCXXXII. Reprensió que fa
Plaerdemavida a Tirant (p. 701-702).
[Conseqüències. Tirant es trenca la
cama]
CCXXXIII. Rèplica que fa Tirant a
Plaerdemavida (p. 702-707).
[Els amors d’Hipòlit i l’emperadriu]
CCXLVIII. Lo principi dels amors d’Hipòlit
e de l’Emperadriu (p. 734-735).
CCXLIX. Com l’Emperadriu demanà a
Hipòlit qui li feia aquell mal (p. 735-736).
CCLX. Resposta feta per l’Emperadriu
a Hipòlit (p. 751-754).
CCLXI. Com Hipòlit mostra de
paraula la contentació que té de sa senyora.
CCLXII. Rèplica que fa l’Emperadriu
a Hipòlit (p. 755-763).
CCLXIII. La comparació de la vinya
que fa Hipòlit a l’Emperadriu (p. 763-766).
[La Viuda declara el seu amor a
Tirant. Difamacions i maquinacions de la Viuda: el negre Lauseta i el fals
avortament de Carmesina]
CCLXIV. Com l’Emperadriu ordenà la
vida d’Hipòlit. Des del paràgraf «Com Tirant estigué bé de la cama, anava
sovintal palau...» fins al final (p. 768-770).
CCLXV. Raonament que fa Tirant a la
Viuda Reposada (p. 771-772).
CCLXVI. Resposta que fa la Viuda a
Tirant (p. 772-773).
CCLXVII. Resposta que féu Tirant a
la Viuda Reposada com lo requerí d’amors (p. 774).
CCLXVIII. Replica la Viuda al
parlar de Tirant (p. 775-777).
CCLXIX. Replica Tirant a la Viuda,
ignorant la sua maldat (p. 777-781).
[Matrimoni secret no consumat entre
Tirant i Carmesina]
CCLXXI. Resposta que la Princesa fa
a Tirant (p. 782-784).
CCLXXII. Com Tirant pres jurament
de la Princesa que li compliria lo matrimoni (p. 784-785).
CCLXXIII. Rèplica que fa la
Princesa a Tirant (p. 785-786).
CCLXXIV. Rèplica que fa Tirant a la
Princesa (p. 786-787).
CCLXXX. Rèplica que fa Tirant a la
sua Princesa (p. 795-796).
CCLXXXI. Lamentació que fa la
Princesa estant en los braços de Tirant. Des de l’inici fins al paràgraf: «—Per
la mia fe —dix la donzella de Montblanc—, ell ha usat de gran virtut com a
valentíssim e cortès cavaller...» (p. 796-797).
[La ficció de la Viuda Reposada]
CCLXXXIII. Ficció que féu la
reprovada Viuda a Tirant (p. 802-806).
CCLXXXIV. Conhort que fa la Viuda
Reposada a Tirant (p. 806-807).
[Tirant i Carmesina consumen el
matrimoni secret]
CDXXXIV. Com Tirant anà a
Contestinoble per parlar ab l’Emperador (p. 1085- 1088).
CDXXXV. Gràcies d’amor que fa
Tirant a la Reina (p. 1088- 1089).
CDXXXVI. Com Tirant vencé la
batalla e per força d’armes entrà lo castell (p. 1089- 1090).
CDXXXVII. Reprensió d’amor que fa
la Princesa a Tirant (p. 1090- 1091).
[Mort de Tirant]
CDLXVII. Com pres a Tirant lo mal
del qual passà d’aquesta vida (p. 1145-1147).
CDLXX. Breu de comiat tramès per
Tirant a la sua Princesa (p. 1149-1150).
CDLXXI. Com l’Emperador tramès lo
duc de Macedònia e Hipòlit ab los metges, e com Tirant, fent-se portar a
Contestinoble, en lo camí passà d’aquesta vida (p. 1150- 1152).
[Planys fúnebres de l’emperador i
Carmesina per la mort de Tirant]
CDLXXII. Lamentació que féu l’Emperador
per la mort de Tirant (p. 1152- 1155).
CDLXXIII. La lamentació que féu la
Princesa sobre lo cos de Tirant (p. 1155-1156).
CDLXXIV. Altra lamentació que fa la
Princesa sobre lo cos de Tirant (p. 1157-1160).
[Hipòlit i l’emperadriu al tron de
Constantinoble]
CDLXXIX. Lo dol e lo plant que fon
fet aprés la mort de la Princesa (p. 1170-1172).
CDLXXX. Com los parents de Tirant s’ajustaren
e tingueren consell qual d’ells farien Emperador (p. 1172-1174).
(La citació de pàgines es refereix a l’edició
de Martí de Riquer, Barcelona: Ariel, 1979.)
Text
complet de “Tirant lo Blanc”:
Nuclis argumentals de “Tirant lo Blanc”:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada