dimarts, 28 d’agost de 2012

Oració composta. Oracions coordinades i juxtaposades


Oració composta

Concepte i límits de l’oració composta

L’oració composta podem definir-la com la unió de dues o més oracions que formen una unitat sintàctica, semàntica i prosòdica superior a l’oració simple i inferior al discurs. A més, allò que caracteritza l´oració composta és el fet de contenir més d’un SN i d’un SV en funció de subjecte i predicat respectivament.

            En Joan menja i la seva germana el mira.

Tenim dos subjectes: En Joan i la seva germana.
I tenim dos verbs: menja i mira.

            Reben el nom de clàusula o proposició les formes oracionals (SN + SV) que s´integren en una unitat major.

            Van dur caramels però no els van repartir.
            Van dur caramels (proposició 1)
            però no els van repartir (proposició 2)

Classificació de l’oració composta

Una oració composta és la combinació o interrelació de dues o més oracions que estan unides per nexes o signes de puntuació. Les oracions compostes es poden dividir en tres grans grups:

a) Les oracions coordinades es caracteritzen perquè tenen una significació completa: una no depèn de l'altra. Per exemple: La Maria vindrà demà i el Miquel marxarà després; si diem La Maria vindrà demà, té sentit complet, i si diem El Miquel marxarà després, també en té.

b) Les oracions subordinades es caracteritzen perquè presenten una relació de dependència sintàctica entre l'anomenada principal i les anomenades subordinades, què depenen de la principal. Per exemple, en l'oració composta La Lluïsa va decidir que no aniria a Barcelona, la principal és La Lluïsa va decidir i la subordinada que no aniria a Barcelona.
Estan unides per conjuncions o pronoms relatius.

c) Les oracions juxtaposades són aquelles en què les proposicions s'uneixen per mitjà de signes de puntuació: coma, punt i coma, i dos punts.


Oracions coordinades


Modalitats
Conjuncions d’enllaç
Remarques
Copulatives
(addició o suma d’oracions)
i, ni

(Canten i ballen)
La conjunció i mai no es canvia per e encara que el mot següent comenci amb la vocal i.
A les negacions, la conj. ni exigeix no.
Disjuntives
(elements que s’exclouen)
o, o bé, o sinó

(Apunta´t a un lloc o a un altre)
La conj. o no es canvia per u encara que el mot següent comenci amb o o u.
Noteu les disjuntives amb valor d’equivalència (o sigui, és a dir,o)
Distributives
(alternança o distribució sense exclusió)
ara...ara, adés...adés, sia...sia,
tant...com, així...com, qui...qui
que...que, l’una ...l’altra, mig...mig
no solament...sinó, ni...ni, o...o
obé...obé

(Adés riu, adés plora)
No solament, tan sols, únicament són les formes clássiques, tot i que s´han introduit en la llengua parlada i escrita les combinacions cacofòniques no només, ni només, sinó només.
Adversatives
(indiquen contrast, exclusió, oposició)
Però, això no obstant, no obstant això,
Tanmateix, nogensmenys, sinó (que),
Altrament, en canvi, amb tot, tot i això,
així i tot, encara que, per això, més, aviat, ara (bé), malgrat això, per contra

(Li agrada però ho dissimula)
Cal no confondre entre sinó (conj. adversativa) i si no (conj. condicional + adv. de negació)
Continuatives
(indiquen continuïtat, successió)
Doncs, a més, d´atra banda, encara,
També, a més a més, així mateix,
fins i tot, i tot

(Doncs, com et deia...)
*Ademés és un castellanisme. En catallà hem de dir a més, a més a més...
Explicatives
(significats que s’aclareixen, equivalen o es complementen)
O, és a dir, o sigui, això és

(Està incomplet, o sigui, no acabat)
Hem d´evitar el castellanisme *és dir.
Il·latives
(indiquen una conseqüència o un deducció de l’anterior oració)
Doncs, per tant, en conseqüència, així,
així és que, de manera que

(Fa sol, doncs sortirem a passeig)
Cal evitar doncs amb sentit causal: *No porto el cotxe, doncs el tinc al taller. En aquests casos cal dir No porto el cotxe perquè el tinc al taller.


Oracions juxtaposades

Les proposicions unides per signes de puntuació que presenten una relació semàntica i prosòdica i són sintàcticament independents s´anomenen oracions juxtaposades.
La juxtaposició es caracteritza, per tant, pel fet de prescindir de nexes relacionants (o conjuncions) i enllaçar dues o més oracions mitjançant signes de puntuació: coma, punt i coma, dos punts...
Per altra banda, malgrat la manca de conjuncions d´enllaç, les proposicions juxtaposades poden presentar diversos sentits i afectar tant les oracions coordinades com les subordinades; per exemple:

Amb valor de coordinació:
            copulatives   Ha llegit la carta; es passa el día plorant.
            disjuntives    S'enfadarà, es posarà a riure.
            adversatives La sessió és tensa; la gent no està nerviosa.
            il·latives         El tren arriba; sortim a l'andana.
            (causals)       No puc explicar-li-ho; no hi vaig assistir.

Amb valor de subordinació
            substantiva   Siguí aquí o siguí a fora, tant és.
            adjectiva        Va venir un altre fuster; va saber arreglar l’armari.
            locativa          Va al camp d'esports; fa atletisme.
            temporal        Plovia molt; nosaltres érem al carrer.
            concessiva    No ha plogut gens; be caldrà sembrar.
            consecutiva  Està segur dels fets; no cedirà.
            causal            Podem sortir; ha sortit el sol.
            condicional   Repeteix-m'ho; estaré més segur.




1 comentari: