dilluns, 11 de juliol de 2011

Tipus de text

Tipus de text
El text, com a producte final, hauria de donar resposta a les diferents fases de producció. Per això, segons el tipus de text que vulguem escriure, és convenient seguir unes pautes com les que es donen a continuació.

a) Descriptiu
-Quin és el tema?
-Quins són els detalls, les qualitats, els aspectes més rellevants?
-Com s’ordenaran?

b) Narratiu
-On i quan se situa l’acció?
-Qui o què és el protagonista? Com és?
-Quins personatges hi intervenen? Com es descriuen?
-Quin és l'argument?

c) Explicatiu
-Quina és la idea principal?
-Quines parts té l'exposició?
-Hi ha dades per comentar?
-Com s'ordenaran? Per què?

d) Instructiu
-Què volem que faci el lector?
-Quantes etapes hi ha en l'acció?
-Com s'han d'ordenar?

e) Argumentatiu
-Quina és la tesi del text?
-Quins són els arguments?
-Es poden aportar exemples a cada un?
-Es poden ordenar per ordre d'importància? A més de les orientacions anteriors, hi ha textos escrits que presenten estructures tancades.







TIPUS DE TEXT
FINALITAT i CARACTERÍSTIQUES
DESCRIPTIU
Descriure: informar sobre l’estat de les coses. Com és?
Coherència: informació jerarquitzada (de més general a més concreta).
Cohesió:  importància de l’adjectivació, frases atributives i temps duratiu, juxtaposició i coordinació, adverbis de lloc i manera, connectors naturals.
NARRATIU
Narrar: contar fets i accions. Què fa? Què passa?
Coherència: desenvolupament temporal, estructura: plantejament, nus i desenllaç.
Cohesió: connectors temporals i causals, verbs amb valor perfectiu.
EXPLICATIU
Explicar: fer entendre una cosa. Per què?
Coherència: recursos que afavoreixen el didactisme: resums i ampliacions, exemples, recursos gràfics, etc.; estructura: introducció, desenvolupament, conclusió.
Cohesió: connectors lògics, recursos d’objectivitat: adjectius especificatius no valoratius, predomini de l’aspecte atemporal en les formes verbals (present d’indicatiu).
ARGUMENTATIU
Argumentar: convéncer d’alguna cosa
Coherència: estructura: introducció, desenvolupament (arguments), conclusió (tesi).
Cohesió: verbs relacionats amb causalitat i conseqüència, citacions, cometes i cursives, connectors d’ordre, causa i conseqüència, recursos retòrics de persuasió.
INSTRUCTIU
Donar instruccions: ordenar o aconsellar alguna cosa.
Coherència: estructura enumerativa o dividida en fases d’un procés.
Cohesió: imperatiu o altres formes verbals d’instrucció (futur, condicional, perífrasis d’obligació).
PREDICTIU
Informar sobre una situació futura, estudiant l’actual, per tal de fer-ne una preparació adequada.
Coherència: text breu, planificat del present al futur.
Cohesió: futur, neces condicionals, expressions de probabilitat
CONVERSACIONAL
Conversar: interactuar socialment dos o més interlocutors.
Coherència: estructura basada en l’intercanvi dialògic, és a dir, en la successió dels torns de paraula entre els diferents interlocutors.
Cohesió: trets típics de l’oralitat: elements díctics, codis no verbals, varietat entonativa, connectors conversacionals, fórmules discursives, frases inacabades, construccions agramaticals, repeticions, lèxic imprecís.
RETÒRIC
Finalitat estètica o lúdica: atraure l’atenció del receptor produint-li sensacions diverses (atracció, divertiment, bellesa...).
Coherència: transgressió lingüística basada en figures retòriques semàntiques (hipèrbole, sinestèsia, metàfora, etc.), jocs de paraules (doble sentit, polisèmia, etc.).
Cohesió: transgressió basada en figures retòriques sintàctiques (polisíndeton, hipérbaton, etc.), presència de macroestructures  (estrofes, poema objecte, olfactiu, visual o sonor).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada