dilluns, 11 de juliol de 2011

Fenòmens de contacte consonàntic

Ensordiment
·       els sons oclusius, fricatius  i africats a final de mot i seguits de pausa són sords: fre[t], ma[k]
·       els sons oclusius a final de mot i seguits de so vocàlic són sords: fre[t] hivernal
·       els sons oclusius, fricatius i africats a final de mot o de síl·laba són sords si es troben abans d'un so sord: fre[t] furiós, tre[s] peus

Sonorització
·       un so sord, a final de síl·laba o de mot esdevé sonor quan va seguit, en la cadena fònica, d'una consonant sonora: fre[d] d'hivern
·       els sons fricatius i africats sords a final de mot se sonoritzen si van seguits d'una vocal: el[z] avis, bo[dʒ] i perillós

Assimilació
Es produeix quan un so consonàntic adopta el punt d’articulació del so que el segueix:
·       labialització: ca[m]vi, i[ɱ]fant, ells só[m] vius, u[ɱ] foc
·       dentalització : ca[n̯̯]tar, ere[n̯̯] tres, fa[]ta, ca[] treure la pols
·       palatalització: e[ɲ]ginyer, e[ɲ] Jordi, e[l] llapis
·       velarització: ta[ŋ]cat, u[ŋ] gat.

Geminació
És la pronunciació duplicada d'un so consonàntic, que unes vegades és indicada per l'escriptura (connectar [nn]) i d’altres no (poble [bb]). Alguns dels casos en què no ho indica són en els grups -bl-, -gl-, -pl- intervocàlics (regla, triple...) i en el grups -tll-, -tl-,-tm-, -bm-, -cn-, -dm-, -tn- (ratlla, atlàntic, ètnic...).


Emmudiment
Alguns sons consonàntics no es pronuncien, són muts, en aquests casos:
·       la -r final dels infinitius (en català central): canta(r)
·       la -r final dels mots acabats amb els sufixos de derivació –ar, -er, -or: bestia(r), fuste(r),  llavo(r)
·       els mots que tenen derivats en què la r es pronuncia: po(r), cla(r)
·       la -t final dels gerundis: sortin(t)
·       la -t final dels mots acabats en –lt, -nt: al(t), pon(t)
·       la s dels mots “aquest”, “aquests”: aque(s)t
·       la -r final d'alguns sufixos: fuste(r)
·       la -p- en els grups -mpt-, -mpc-: com(p)te, exem(p)ció; etc.

Sensibilització
Aquest és el fenomen segons el qual es recupera la pronunciació d’un so que en un altre context era mut, i el detectem en:
·       la -r dels infinitius, la -t dels gerundis, normalment mudes però audibles si van seguides de pronom feble: anan[t]-hi, estima[r]-la
·       la s dels mots “aquesta”, “aquestes”
·       la b de la preposició “amb” davant mot començat amb vocal  am[b] avió
·       la -t de quant, cent, vint, sant, seguides de mot començat en vocal, etc.: San[t] Antoni

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada