dilluns, 11 de juliol de 2011

El text conversacional


El text conversacional

L'expressió escrita reprodueix, amb més o menys rigor i detall, les converses o col·loquis entre els personatges d'una història mitjançant el diàleg.


L'estil directe i l'estil indirecte

Qualsevol relat, narració o fet pot ser narrat mitjançant dos estils o discursos: el directe, en què, a més de les descripcions i presentacions mitjançant el narrador, els personatges intervenen com si ho fessin en directe; i l'indirecte, en què el narrador és qui, dins o fora de la història, ho narra tot, tant les descripcions i presentacions com les mateixes intervencions dels personatges
Encara que depèn molt dels casos, l'estil directe aproxima i fa més real l'escena al lector; així notem com els fets s'expliquen en present, es fan servir la primera i segona persona i els referents són de proximitat (ara, aquí, aquest...), com si tot estigués passant en realitat.
En canvi, en l'estil indirecte, l'escena queda més subjectivada i sintetitzada pel narrador, ja que depèn més del seu punt de vista; els fets s'expliquen generalment en passat, es fa servir la tercera persona i els referents són de llunyania (llavors, allà, aquell...).
Parlar d'estil directe equival a parlar de diàleg. A més de trobar-lo en les històries transcrites en aquest discurs, trobem també el diàleg en molts altres mitjans: el teatre, el cinema, el còmic... i en qualsevol conversa que puguem mantenir.
Per això, tot i fer un bon ús dels signes de puntuació, de saber reproduir certs tics lingüístics, exclamacions..., la llengua oral és tan rica en entonacions, èmfasis, formes i matisos que la seva transcripció sempre ens queda insuficient. És bo, en conclusió, exercitar tot un seguit de pràctiques per conèixer una tècnica narrativa tan important com és la forma dialogada.


Les característiques del llenguatge parlat

El llenguatge parlat té unes característiques diferents de les del llenguatge escrit:

  • Entonació: Successió de tons al llarg d´una seqüència tònica.
  • Frases inacabades: La llengua parlada permet deixar frases encetades a l´aire com quelcom normal.
  • Frases massa llargues: De manera inconscient, el llenguatge oral s´expressa habitualment mitjançant frases subordinades.
  • Anacoluts: Construcció gramatical en què la darrera part d´una oració no lliga sintàcticament amb la primera.
  • Repeticions: Dir de nou allò que hom ja ha dit per donar temps a pensar en el que es dirà immediatament a continuació.
  • Allargament de paraules: Fer frases més llargues en l´espai i en el temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada