Com es fa una exposició oral

Co Com es fa una exposició oral (a partir dels apunts de professor Josep Moratal)

1 Introducció:

Moltes vegades la realització de treballs escrits dóna lloc a exposicions orals en què davant d’un públic concret hem d’intentar explicar i sintetitzar quin ha estat el treball i a quines conclusions i resultats hem arribat. Aquesta és una oportunitat molt importat per transmetre el contingut del treball i donar una idea clara de què és el que hem fet i fer-hi els aclariments necessaris, per evitar interpretacions diferents d’allò que volem transmetre amb el treball escrit.

Aquest document és un petit resum del que considerem que és imprescindible conèixer abans de preparar una exposició.

2 Abans de l’exposició

S’ha de conèixer la matèria sobre la qual es fa l’exposició. Per això s’ha de preparar amb temps i consultant més materials que els estrictament obligatoris.

Assegura’t que has entès bé les característiques de l’exposició que t’ha encarregat el professor o professora i no et deixis portar per la teva intuïció. En cas de dubte, no facis el mínim sinó el màxim.

S’ha d’assajar l’exposició completa (si fos possible davant d’algú) i s’ha de cronometrar el temps. Si se sobrepassa el temps disponible aleshores s’ha de reduir l’exposició. Mai intentis parlar més ràpid!!!

El dia de l’exposició cal arribar al lloc de la presentació amb temps suficient. Aquest temps s’ha de dedicar a conèixer l’espai i poder-nos distribuir en cas d’una exposició en grup. És fonamental sentir-se còmode des del començament.

S’ha de repartir el guió de l’exposició entre els assistents.

És convenient disposar d’aigua per beure abans i durant l’exposició.

3 Durant l’exposició

Primer, has de respirar profundament. A continuació, cal començar amb una frase preparada. Està comprovat que el principi és el moment de màxima tensió; un cop superat aquest moment, la resta surt amb més fluïdesa. Per això és bo tenir preparada la primera frase i ser capaç de dir-la fins i tot sense pensar. Un típic exemple de frase introductòria és: ”Bon dia, el meu nom és... Avui parlaré sobre la novel·la modernista”.

Després de presentar-se un mateix i els companys (en cas que n’hi hagi), cal explicar l’estructura de l’exposició. És molt important que el públic conegui el que passarà durant la resta del temps. La forma habitual de fer això és introduir mínimament el tema de l’exposició seguint el guió que s’ha repartit.

En qualsevol cas, els primers minuts d’una exposició s’han de dedicar sempre a captar l’atenció dels assistents.

És fonamental començar amb conceptes senzills, que tothom pugui entendre, i introduir la informació nova a partir de l’antiga. L’organització del contingut és segurament la part més difícil de qualsevol presentació i, a més, depèn molt del que s’estigui tractant. Una regla general és que s’ha d’intentar anar sempre del més general al més particular.

L’actitud corporal és fonamental:

Has de parlar amb veu alta i clara, una mica més lentament de l’habitual i vocalitzant correctament.

Mira al públic durant tota l’exposició, però sense fixar-se en una persona en particular. Per exemple, és molt típic que un alumne expliqui cap al seu professor, sense mirar la resta de companys.

És convenient moure’s durant l’exposició, però s’ha de tenir en compte que un excessiu moviment pot esgotar al públic. La persona que parla ha de contagiar tranquil·litat, no nerviosisme.

Moltes persones tenen (tenim) problemes amb el moviment de les mans, perquè les mans solen evidenciar el nerviosisme de qui està parlant. Les mans s’han de moure, però no excessivament. Mai s’han de ficar a les butxaques, ni s’han de creuar davant del pit. Una bona solució és portar un boli en una mà.

Mentre escrius a la pissarra no és convenient parlar. El més probable és que la veu no arribi fins al públic.

Durant tota l’exposició controla el temps. S’ha de tenir un rellotge a la vista i s’ha de consultar sovint. Si l’exposició és en grup, cal haver repartit abans el temps. No s’ha d’intentar accelerar al final de la presentació per poder dir més coses. Al contrari, s’ha d’acabar amb calma. Si no hem tingut temps de dir tot el que volíem, és segurament per haver fet una mala planificació i ja no té remei.

Els darrers minuts s’han de dedicar sempre a resumir el que s’ha explicat i a remarcar els aspectes més importants del que s’ha dit.

La darrera frase també ha d’estar preparada perquè és una de les més difícils. És inacceptable concloure amb una frase de l’estil: ”I... bé... ja està!”. Es pot dir, per exemple: ”I amb això donem per acabada la nostra exposició, moltes gràcies per la vostra atenció”.

Si després de l’exposició es fan preguntes, cal escoltar molt atentament i deixar acabar. Si no s’entén alguna part de la pregunta, s’ha de demanar un aclariment, sense vergonya. Molts conferenciants, abans de respondre repeteixen la pregunta que li han fet, només per assegurar-se que l’han entès correctament. Les respostes han de ser concises i molt respectuoses amb la persona que pregunta.

Aspectes particulars a tenir en compte

Com perdre la por a parlar en públic

• El públic no és el teu enemic
• Cal tenir respecte per l’auditori, no por
• Tenir por a parlar és natural i comprensible i té un origen irracional (por al ridícul, de tartamudejar, de suar)
• Pot haver-hi una por racional (a quedar-se en blanc, que hi hagi un error en el material que hem preparat, por a no saber què contestar)
• Has d’evitar culpar-te per tenir por (és un fet natural)
• Has de disposar d’un bon guió de la presentació per no perdre el fil
• Val la pena apuntar-te les preguntes que no saps contestar per respondre després si és possible.
• La majoria d’oients no detectarà si sues, si sembles nerviós/osa, etc.
• No has de pensar en la gent, has de pensar en el missatge que vols donar

La veu

• Cal no tenir un to monòton (escolteu-vos en una gravació)
• Modula la veu (apugeu i abaixeu el to, canvieu el ritme, marqueu els accents)
• Vocalitza bé les paraules (obriu la boca!)
• Controla el volum (tendim a parlar fluix)
• No parlis ràpid (tendim a parlar massa ràpid)

Llenguatge a utilitzar

• Utilitza les paraules adequades, eviteu els barbarismes i els castellanismes
• Alerta amb les “crosses” (“Maragall escriu això”, “aquest llibre està bé”, etc.)
• El llenguatge ha de ser curt, clar i directe però correcte

Mirada

• Mira els teus interlocutors. No miris sempre la mateix persona o grup de la sala

Llenguatge corporal

• Surt a parlar amb seguretat, sense arronsar les espatlles
• Mou-te per l’estrada durant la intervenció però com passejant, no corris
• Alerta amb el moviment de les mans: ni massa mogudes ni massa parades, agafar un bolígraf et pot ajudar