dimarts, 20 de setembre de 2016

Continguts de Literatura Catalana 2n Batxillerat 2016-2017

Literatura Catalana de 2n de Batxillerat, curs 2016-2017

Llista cronològica de publicació de les obres a estudiar:
  1. 1906, Narcís Oller, Pilar Prim
  2. 1908, Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades
  3. 1923, Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis
  4. 1976, Joan Vinyoli, Vent d’Aram
  5. 1978, Pere Calders, Invasió subtil i altres contes
  6. 1994, Maria Àngels Anglada, El violí d’Auschwitz

Fitxa bibliogràfica de les lectures del curs:
  • Narcís Oller, Pilar Prim, Educació 62, ISBN: 978-84-9267-211-0
  • Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades, Educació 62, ISBN: 978-84-9267-243-1; o bé Editorial Castellnou, ISBN: 978-84-9804-995-4
  • Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa al llavis, Educació 62, ISBN: 978-84-92672-65-3
  • Joan Vinyoli, Vent d’Aram, Educació 62, ISBN: 978-84-15954-24-8
  • Pere Calders, Invasió subtil i altres contes, Educació 62, ISBN: 978-84-9267-230-1
  • Maria Àngels Anglada, El violí d’Auschwitz, Educació 62, ISBN 978-84-15192-41-1

Sortides
  • Arxiu Maragall (octubre)
  • Ruta Salvat-Papasseit per Barcelona (abril)

Webs d’interès:

Lectures obligatòries de Batxillerat (cat i cast): propostes abans, durant i després de la lectura; autoavaluació:

Webs generals de literatura catalana:

Blogs de literatura catalana que contenen enllaços d’interès:

Geografia literària:

Cercador del catàleg del fons de les biblioteques de Catalunya:

Mètrica i versificació, figures literàries:

Música de poetes:

Selectivitat:

Biblioteques virtuals i lliures:




1 Pilar Prim, de Narcís Oller:

Continguts

Realisme i naturalisme en l’obra d’Oller. Evolució. La literatura catalana el 1906. Romanticisme, realisme i modernisme a Pilar Prim. Elements romàntics de l’argument i del personatge protagonista. El realisme ambiental i social. El pretext legal. Oposició entre condicionaments socials i llibertat personal. Estructura. Escenaris i estacions. Caràcter dels capítols. El punt de vista narratiu: omnisciència i aproximació al punt de vista del personatge. Psicologisme. El paisatge com a correlat. Treball sobre la llengua. Descripcions: precisió i suggestió. Elements simbòlics: la lluita entre la Madonna i Venus. Els personatges. Condició social. Rivalitat entre Pilar i Elvira. El nom de la protagonista..


Webs de consulta:

De tot sobre Oller:
Introducció i guia de lectura de Pilar Prim:
Article a La Vanguardia del 22/3/2006 “Pilar Prim, novel·la feminista”, per Carme Arnau:
Blog sobre Oller:
Auca de Narcís Oller:
Vídeo sobre “Pilar Prim”:
49 primeres pàgines de l’estudi preliminar de l’edició de “Educació 62”:




2 Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter:

Continguts

El teatre en el Modernisme. El regeneracionisme vitalista. La influència d’Henrik Ibsen. Aigües encantades com a adaptació d’Un enemic del poble d’Ibsen: paral·lelismes. Estructura dramàtica. El personatge de Cecília. Conflicte individual i conflicte col·lectiu; conflicte generacional i conflicte ideològic. Les forces immobilistes i reaccionàries i les forces de progrés. Vergés i el Foraster: actituds davant la tradició i la natura. Oposicions ideològiques: tradició i modernitat, religió i raó, obscurantisme i ciència, ignorància i coneixement, camp i ciutat, acció i inacció, vida i mort, fatalitat i transformació. Vitalisme i regeneracionisme en Cecília i el Foraster. Elements simbòlics (l’aigua, l’ocell, la tempesta).

Webs de consulta:

Guia de lectura:



3 El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit

Continguts

Posició de Salvat en la literatura catalana. Noucentisme i avantguarda; tradició romàntica. Les avantguardes històriques: futurisme i cubisme. La trajectòria de Salvat. La poètica de Salvat: vida i poesia; revolta, llibertat, somni, idealització. L’amor i l’erotisme. El poema de la rosa als llavis. Estructura. L’amor: plenitud vital i experiència dels sentits. L’amor com a religió i com a magisteri. Els espais: la cambra i la natura. Les formes: herència del cubisme (cal·ligrames, tipografia, collage, puntuació) i formes tradicionals (rima, regularitat mètrica, agrupació estròfica, la cançó). Les imatges: fragmentació, captació de l’instant, evocació sensual; la natura. La llengua poètica.

Webs de consulta:

Guia de lectura de “El poema...” (el gust per la lectura):

Tot sobre “El poema...”:

Salvat a “Lletra”:

Poesies cantades:

Geografia literària:

Videos que interpreten poesies de Salvat:

Documentals sobre Salvat-Papasseit:




4 Joan Vinyoli, Vent d’Aram

Continguts

La trajectòria poètica de Joan Vinyoli. Orígens: postsimbolisme. Evolució: introspecció, recerca interior, dissolució de la forma, to conversacional, realitats pròximes. La poètica de Vinyoli: la poesia com a coneixement i forma de vida. L’actitud moral del poeta. Vent d’aram. El títol: imatge i valor simbòlic. Estructura: poema-pròleg (“Amb ronca veu”) i tres parts. “Amb ronca veu”: figuracions del poeta (l’arbre, el gall). Primera part: el pas del temps, el record. Les imatges de la natura. Valor simbòlic de les imatges. L’autoconeixement. Segona part: el tema amorós. Desig, descoberta i recomençament. Tercera part: la mort com a tema principal. Les formes poètiques. To conversacional i sentenciós.

Webs de consulta:

Web sobre Vinyoli:

Video biogràfic sobre Vinyoli:

Recull de tot el que hi ha sobre “Vent d’Aram”:

Article de Jordi Llavina a “El Punt Avui”:

Estudi a “Reduccions” sobre la poesia de Vinyoli:

Estudi de Josep Maria Sala Valladaura a “Reduccions” sobre la poesia de Vinyoli (els símbols):

Estudi de Ferran Carbó sobre “Estratègies discursives en la poesia de Vinyoli” a “Caplletra”:

Vinyoli a “Lletra”:

Conferència de Jordi Llavina sobre “Vent d’Aram”:

Conferència de Jordi Llavina sobre Vinyoli:

Conferència de Mariona Picó i Xavier Saladrigas sobre “Vent d’Aram” (recursos didàctics):



5 Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders:

Continguts

Característiques i temes de la narrativa breu de Pere Calders. L’humor i la ironia. Somni i fantasia en oposició a norma social i vida quotidiana. La subversió de l’ordre lògic de la realitat. Temes de la literatura fantàstica. Acceptació i transgressió dels codis. Personatges, caricatura i visió escèptica de la condició humana. El personatge-narrador i les formes d’objectivització. El tractament de la llengua. Intenció crítica i judici moral. Els «Contes breus»: síntesi formal, acudit i jocs lingüístics.

Webs de consulta:

Alguns contes molt breus llegits per Calders:

Guia de lectura:

“El meu avi” a TV3:

Ressenya de l’obra a “Els Marges 15”:


6 El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada

Continguts
L’obra narrativa de Maria Àngels Anglada: literatura, història i memòria. El context històric de la novel·la: el ghetto de Cracòvia, Auschwitz i el Dreiflüsselager. Personatges històrics. Estructura de la novel·la. Plans narratius: la història de Daniel i la història de Bronislaw; la història de Climent: funció estructural. El personatge de Daniel: passat, ofici, la seva vida al camp. Bronislaw: evolució i relació amb el passat. Regina. Les autoritats del camp. Sentit de la documentació històrica. El paper dels epígrafs. La novel·la com a reconstrucció a partir de testimonis orals i escrits. Qüestions de sentit: el camp com a infern; dignitat, por, deshumanització i humiliació; civilitat i barbàrie; música i salvació; memòria personal i memòria col·lectiva.

Webs de consulta:

Muds de lectura:

 Lectura d’un fragment per Carles Duarte:

Qüestionari (amb solucions) sobre l’argument:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada